Anna Fornieles, ceramista
Durant catorze anys va treballar a diverses llibreries, entre elles la desapareguda “El Cau ple de lletres”. Havia estudiat Teoria de la literatura i Literatura comparada, una carrera que, diu, “ja no existeix”. Fa uns vuit anys, va anar a una classe de ceràmica, “per prova”, perquè “volia fer alguna cosa des de zero i fer un objecte i poder-lo utilitzar”.
Va pensar en el fang i es va apuntar a un taller i, cada vegada més, tenia ganes de passar-hi més hores. De fet, fins i tot va demanar una reducció de jornada per poder aconseguir. Feia temps, a més, que tenia moltes ganes de visitar el Japó i, finalment, hi va anar “per estudiar japonès i veure tallers de ceràmica”.
Allà, va conèixer al Ryo, la seva parella actual i va coincidir amb la Covid. Va començar treballat de guia turística i va decidir quedar-s’hi. “Si ets de fora, allà o ets professor d’idiomes, guia o treballes en informàtica”, diu, i et fa falta un visat. Per aquest motiu, van fundar una empresa, de nom Tougei Tocoton, amb serveis de disseny de webs i creant i venent ceràmica, amb classes i tallers.
“Ja havia estat al Japó fent turisme i m’atreia de quan veia els dibuixos animats, però em vaig adonar que la meva atracció era més antropològica i artística”, diu. Afirma que és un país diferent i que “no es pot entendre l’art japonès si no entens la seva societat”.
Venen ceràmica a través de la seva pàgina web a ciutats japoneses i també tenen clientela a Barcelona. Exposa els seus treballs al seu compte d’Instagram, @ceramics_tocoton
