La progressiva (però inexorable) pèrdua de la pagesia de les darreres dècades ha provocat l’abandonament del camp.
Despoblat, no hi ha qui el cultivi i el que fa anys eren camps de conreu ara són hectàrees de bosc sense gestionar. D’aquí que hagi augmentat la fàcil propagació dels incendis, ja que quan arrenquen, no troben tallafocs naturals.
I d’aquí que els pocs agricultors i ramaders que mantenen l’ofici avui en dia, al Vallès, siguin poc menys que defensors del paisatge. Tanmateix, les tasques antiincendis dels ramats són compatibles amb la principal tasca, que acostuma a ser l’elaboració de productes làctics del seu propi ramat i la producció de carn de cabrit.
“Cada cop que compres carn del Vallès, lluites contra els incendis”, explica el pastor David Pérez. “La forma en la qual anem a comprar al mercat o al súper és una intervenció directa sobre el nostre paisatge”, afegeix.
“El consumidor fa en realitat un acte polític al comprar”, diu Pérez, malgrat que potser no és tan atractiu que els petits ramaders i agricultors “venguin els seus productes a un preu més elevat que les grans companyies alimentàries”.
De fet, com més pagesia activa hi havia a la Catalunya del segle XIX i XX, més complex era el mosaic agroforestal (o sigui, no homogeni) i més actuava com a tallafocs.
Participar d’una cooperativa de consum, anar al mercat de pagès o compres als productors de proximitat és el que enforteix, doncs, els seus projectes que tenen cura del territori.
Reconeixement pagès
“Crec que la consciència social va millorant”, explica Pérez, sobre el reconeixement al paper que compleixen els pastors en el manteniment del paisatge rural.
Una altra història és la relació amb senderistes i passejants varis. “De vegades, tenim problemes amb gossos que no van lligats, motos que passen pels corriols, bicicletes que s’atansen massa a les cabres…”, exemplifica Pérez. I depèn de l’època de l’any és perillós. A més a més, poden provocar la reacció del gos de protecció.
