Hi ha portes que condueixen a multitud de llocs. Portes al cel portes al paradís o, simplement, portes que porten a més portes. A la Font Vella, una porta permet entrar, directament a la Catedral, en particular, a la capella del Sant Crist. És un fil directe a un espai de culte, una ubicació que entra dins dels paràmetres per poder qualificar-la com a sagrada.
La porta té nom. No és una porta qualsevol, com la d’una llar o d’una botiga. La porta, que té nom, és la de Sant Pere, un personatge amb una relació més que estreta amb la ciutat. Sant Pere té aparicions en eminents edificis o altres elements de Terrassa. Un carrer de gran rellevància, un pont amb molta història o unes esglésies que no cal presentar, les coneix gairebé tothom.
Aquesta porta, la de Sant Pere, va començar a ser una porta, és a dir, un tros de pas quan estava oberta i una barrera d’impediments quan estava tancada, l’any 1893. És a dir, fa 130 anys. Són molts anys de vida per a una porta, cal reconèixer-ho.
Un incendi el 1978
El foc va ser el culpable que aquesta porta, la de Sant Pere, es convertís en una porta sense servei. Un incendi, 85 anys més tard de la seva entrada en escena, la va deixar en desús. Conserva detalls que la converteixen en un oasi entre tanta botiga i tant comerç que hi ha a aquest carrer.
El material principal de la porta és la fusta, si bé està ben acompanyada d’una mena d’ornaments que semblen de ferro, de forma circular. Actualment, està una mica abandonada i plena de pintades bastant inconnexes, que no expressen ni frases per a la posteritat ni tampoc dibuixos que valguin la pena. Té la pinta de ser com un afegit que no lliga gaire amb la majoria de la resta que es veu a la Font Vella.
