El procés de neteja i desinfecció de les piscines municipals per garantir les òptimes condicions de l’aigua en la temporada de bany ja ha culminat i els quatre equipaments públics –piscines de Vallparadís, de la Maurina, de les Arenes i de Sant Llorenç– afronten ara la fase de cloració i d’ompliment.
L’estat de les basses ha permès reutilitzar gran part de l’aigua de les piscines petites, complint així amb el criteri de màxim d’estalvi. No ha estat possible, però, a Vallparadís, on la gran acumulació de matèria orgànica ha obligat a buidar bona part del vas per fer una neteja a fons i garantir l’obertura de la piscina el dia 24 de juny. Des d’avui, ja es procedeix a reomplir la bassa més gran i popular de la ciutat.
Treballs de neteja a la piscina de Vallparadís /Nebridi Aróztegui
El Pla Especial de Sequera permet omplir les piscines municipals i comunitàries, però el servei municipal d’Equipaments Esportius esperava poder reutilitzar bona part de l’aigua de Vallparadís, que té una làmina de 4.375 metres quadrats i una capacitat de més de 4 milions de litres d’aigua.
“Hem fet tot el possible per netejar-la des de fora, sense buidar-la, però finalment ha estat del tot inviable”, comenta Lluís Ycart, cap del servei d’Equipaments Esportius de l’Ajuntament de Terrassa.
L’empresa responsable de la posada a punt de les piscines públiques –Aunar Group– ha intentat retirar des de l’exterior la matèria orgànica acumulada a la piscina durant els mesos d’hivern: branques i fulles dels arbres, animals morts, algues i brutícia acumulada a les parets i al fons del vas.
La fórmula utilitzada a les piscines petites, retirant una primera capa d’aigua per arribar al fons de la pila, ha estat del tot ineficaç a Vallparadís, comenten des del servei municipal. “Durant els dos primers dies de treballs de neteja es van evacuar de la piscina 1.200 quilos de matèria orgànica”, explica Ycart. L’acumulació de residus embossava les bombes d’extracció emprades en el primer procediment.
Per fer la neteja de les parets i especialment la retirada de la matèria orgànica acumulada al fons de la piscina “hauríem necessitat mesos de treball i en cap cas s’hauria pogut obrir l’equipament aquest estiu”.
Finalment, s’ha optat per buidar bona part de la piscina de Vallparadís, deixant un pam i mig d’aigua a les zones més profundes, per garantir d’aquesta manera una neteja eficaç i àgil. En el procés de neteja, s’ha utilitzat l’aigua del vas de compensació, la piscina de 500 metres cúbics que funciona com a recipient de decantació durant la temporada de bany.
En aquest moment, la neteja del vas ja està enllestida. S’han retirat finalment 9 metres cúbics de matèria orgànica, l’equivalent a tres contenidors d’obra.
Un cop neta, des d’ahir es procedeix ja a reomplir la piscina de Vallparadís, un procés que serà paral·lel a la cloració de l’aigua per dotar-la del pH adequat i a l’aportació d’additius per deixar-la en condicions òptimes per al bany.
El dia 24, amb dos torns de bany
Les mesures antisequera no afecten les piscines municipals i comunitàries. Segons la Generalitat, aquestes instal·lacions es poden omplir aquest estiu malgrat la situació d’excepcionalitat per sequera. L’excepció inclou les piscines de comunitats de veïns, entitats esportives i les piscines d’ús col·lectiu, però no les piscines privades a domicilis particulars.
L’objectiu és garantir la possibilitat de gaudir de la piscina en els mesos de màximes temperatures i oferir una alternativa d’oci a les famílies que no poden marxar de la ciutat a l’estiu.
A Terrassa, les piscines municipals obriran portes el dia 24 de juny, la primera jornada de bany, fins al dia 3 de setembre. Aquest estiu es mantindrà el sistema de dos torns de bany (matí o tarda), l’eliminació dels abonaments i es congelen les tarifes. Les entrades per persona i torn de bany costaran 2,5 euros i els menors de 14 anys entraran gratis.
Piscina de les Arenes
La piscina de les Arenes, la més neta
La preparació de les piscines municipals de la Maurina, Sant Llorenç i les Arenes per a la temporada de bany ha estat més fàcil que la de Vallparadís. Pel volum de matèria orgànica acumulada i pel volum de la instal·lació. Les piscines dels barris tenen uns 312 metres quadrats de làmina d’aigua i la de Vallparadís supera els 4.300 metres quadrats. En volum d’aigua, les piscines “petites” tenen una capacitat –entre 500 i 600 metres cúbics– similar a la bassa de compensació de Vallparadís (500 metres cúbics). La piscina de les Arenes ha estat la més “fàcil” de preparar per a la temporada de bany. L’absència d’un entorn “contaminant”, entès com a tal la presència d’arbres i fauna a l’entorn, li ha permès arribar a l’estiu amb l’aigua pràcticament estabilitzada.
La piscina de la Maurina. Resta per omplir un terç de l’aigua estreta per netejar-la/ Alberto Tallón
Un terç de l’aigua, renovat a Sant Llorenç i a la Maurina
Les piscines de la Maurina i de Sant Llorenç estan en un entorn amb presència de vegetació i això ha fet que l’aigua acumulés, durant tot l’hivern, fulles, branques insectes i brutícia orgànica. La neteja de les piscines infantils ha estat fàcil fer-la des de fora per la seva escassa profunditat, cosa que ha permès arribar a les parets i al fons amb facilitat. Pel que fa a les piscines grans, “hem optat per retirar una làmina d’aigua, aproximadament un terç de la seva capacitat, per poder accedir a la neteja de l’interior”. En aquests casos les tasques de neteja estan en la fase final i aviat procediran a l’aportació d’aigua nova per omplir de nou les piscines. Un cop plenes, es procedirà a les tasques de cloració i tractament.
Per una “hibernació” sostenible de les piscines
Aquest hivern el servei d’Equipaments Esportius de la ciutat intentarà trobar una fórmula que permeti a les piscines municipals arribar als estius vinents en condicions òptimes d’aigua. “La sequera ha vingut per quedar-se i hem de trobar una solució que no ens obligui a buidar els vasos i ens permeti mantenir-los en millors condicions”, explica Lluís Ycart, per a qui “un dels objectius serà reduir l’acumulació de matèria orgànica”.
Una empresa externa serà l’encarregada d’estudiar la situació de les piscines municipals i formular propostes de futur. Un mètode d’“hibernació” que permeti arribar a la temporada de preparació (maig) en condicions òptimes que evitin tornar a omplir.
Sobre la taula hi ha alternatives com la programació de treballs de manteniment al llarg de l’any. Cada equipament necessitarà un tractament específic. La piscina de Vallparadís, per exemple, és un espai freqüentat pels ànecs durant els mesos inactius com a piscina.
Les piscines s’omplen amb aigua de boca. És a dir, per normativa, l’aportació ha de ser d’aigua clorada que a de Terrassa procedeix de la xarxa pública gestionada per Taigua.
