Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
L’impacte de les polítiques aplicades durant la crisi de la covid-19 continuarà persistint durant els pròxims anys, malgrat que les cicatrius econòmiques es vagin esvaint. És per això que la millor manera d’enfocar aquest tipus d’escenari que ens toca viure és a llarg termini, en el sentit de veure com configurar una estratègia amb els reptes que poden anar apareixent en el camí amb una perspectiva de 10 a 15 anys. Per primer cop en molts anys, les previsions d’inflació s’han elevat fins a un horitzó més alt i durant més temps en totes les economies, impulsades per una dinàmica diferent de l’observada després de la crisi financera mundial, ja que les economies han tancat ràpidament les esquerdes de producció.
Segons els experts d’estudis estadístics, per als pròxims 10-20 anys, la inflació es podria moure sobre uns llindars del 2 al 3%, percentatges amb els quals els bancs centrals es mourien de manera còmoda.
Quant al PIB real, les previsions que s’estableixen per a la pròxima dècada se situen entorn del 2,2%, enfront del 2,9% de 2010 al 2020 i del 2,7% de 2000 al 2020. No obstant això, l’actual desacceleració de la Xina ha fet disminuir l’agregat dels mercats emergents des del 6% fins al 3,7%. Si bé s’anticipa que la productivitat creixerà, la realitat de la dèbil demografia continuarà minvant tant el creixement econòmic en les economies desenvolupades com en les emergents.
D’aquesta manera, ens decantem per una cartera que malgrat avui dia tingui una estructura “clàssica” de 60% en renda fixa i 40% en renda variable, cap al final de la dècada haurà d’estar, per optimitzar rendiment i risc, en un 60% d’exposició a borsa i un 40% a bons amb una rendibilitat mitjana estimada del 4,3%, el que suggereix que els inversors han de mirar més enllà dels mercats dels actius tradicionals per trobar rendiments més elevats.
