L’alt índex d’abstenció és un motius per explicar els resultats de les eleccions municipals de diumenge segons els politòlegs consultats. Albert Balada, politòleg, sociòleg, historiador del pensament i membre de la junta de govern del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, destaca que els resultats de les eleccions de diumenge destaca “una abstenció brutal” que pot ser com un cert vot de càstig” als partits que estaven governant.
Balada assenyala que l’abstenció, tot i que és el “no vot”, no deixa de ser un vot de càstig. Un altre detall que veu com a significatiu com a càstig als partits és el vot en blanc i el vot nul. “S’ha reflectit l’augment significatiu dels vots en blanc i els nuls, que no és molta quantitat, però són molts” respecte als anteriors comicis.
Enric Vilà, politòleg terrassenc, també considera que la baixada de la participació ha marcat la configuració del nou consistori. “Ha afavorit a Tot per Terrassa, que també s’ha beneficiat dels rèdits de governar”, factor que, en canvi, no ha significat un premi per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Balada opina que Tot per Terrassa, tot i que ha sumat un regidor respecte a 2019, “també rep perquè perd vots i l’afavoreix la distribució pel sistema D’Hondt” i afegeix que “se l’ha castigat poc, però una mica”. Quant als seus socis de govern, ERC, que han passat de cinc a dos regidors, no ho atribueix tot a factors externs a la política municipal.
“Podria ser pel tema del procés, però la qüestió local influeix moltíssim i també depèn de les regidories que tenien i haurien rebut per una manera de fer”, considera. El politòleg creu que “cada partit té les seves maneres de fer i posen el focus en unes coses i és possible que hagin pagat, tant per la gestió com pels afers externs”, si bé reitera que el tema local és més decisiu a l’hora de votar. “És una manera de fer política que no ha agradat”, insisteix.
Vilà, per la seva banda, sí que és del parer que els partits independentistes han baixat en general pel desencant que hi ha entre els seus votants. Pel que fa a ERC, opina que hi ha hagut un cert càstig a aquesta formació “per la gestió a la Generalitat”.
Respecte a l’aparició de Vox, que entra al consistori amb tres representants, Balada opina que no es tracta del tot pel motiu que s’argumenta que ha pujat el vot de l’extrema dreta. “El vot de Ciutadans es reparteix i això que l’abstenció ha afavorit a la dreta i a l’extrema dreta no és cert, és un vot que ja hi era”, diu.
Explica que, sumant els vots de les formacions Ciutadans, Partit Popular i Vox en les dues darreres eleccions municipals, les xifres no difereixen de manera espectacular. Entre els tres, als comicis de 2019 van sumar 12.923 vots, mentre que a les d’enguany, a 2023, la suma és de 14.895 vots. Així, és del parer que a Terrassa hi ha hagut “transvasament de vots de Ciutadans a Partit Popular i Vox”.
Doble de vots
Sobre el Partit Popular, que tornar a l’Ajuntament amb dos regidors, comenta que “dobla pràcticament el vot que tenia i passi a tenir dos regidors. L’augment de 0 a 2 és més fàcil de passar que de 0 a 1” precisament per aquest motiu, perquè quan es passa de 0 a 2 és que aquella formació dobla els vots de les anteriors eleccions.
Vilà, també atribueix l’abstenció a l’aparició de Vox, que lamenta pel fet que és una formació d’extrema dreta i reconeix que no s’esperava que Terrassa en Comú no obtingués cap regidor. “L’ha perjudicat la baixa participació, però aquí a Terrassa tenim un partit que no el tenen a altres ciutats, com és Tot per Terrassa i treu vots d’altres partits i crec que això ha perjudicat també als Comuns”.
