Carles Fornell
Diversos programes de simulació del cervell humà inclouen moltíssimes repeticions que seran implementades per mitjà de la tecnologia ASIC (“Application-Specific Integrated Circuit”).
El cerebel, per exemple, repeteix mil milions de vegades un patró bàsic de cablatge. Molts dels processos al cervell humà són analògics, “senyal continu”, no digitals, “senyals discontinus”. Així, amb aquest sistema de computació digital podem emular processos analògics de precisió com es vulgui. Un sol transistor pot multiplicar dos valors representats com a analògics i fer el mateix amb circuits digitals que requereix milers de transistors.
No podem comparar capacitat de computació i capacitat de memòria humana. El desenvolupament de sistemes indica que en un determinat àmbit, els humans podem arribar a dominar 100.000 conceptes. Si acceptem l’estimació d’aquest concepte, només representa l’1% de l’emmagatzematge de patrons i coneixements que té un cervell humà. Crec que una estimació raonable per a una capacitat de la memòria humana és elevada a 10 bilions de bits. Però caldria inicialment tota una població de cervells humans per assolir la capacitat d’un ordinador tecnològic. El 2050 la previsió per assolir una computació elevada excedirà la capacitat de processament de tots els cervells terrestres. Tot i que les neurones són creacions meravelloses, no hi ha la necessitat de dissenyar circuits informàtics que utilitzin els seus mateixos llenguatges. Però els seus dissenys de l’evolució són enginyosos, però aquests són molt lents i maldestres. Per això seran dissenyats per nosaltres a mesura que s’apliqui l’enginyeria inversa als nostres cossos i cervell. Serem capaços de crear sistemes que seran més duradors i la seva operativa serà milions de vegades més veloç que els electroquímics d’una neurona, i aquesta velocitat continuarà creixent.
La major part de la complexitat d’una neurona està dedicada a mantenir les funcions vitals i no a les capacitats per processar informació. En darrera instància, serem capaços de transportar els nostres processos mentals a un substrat informàtic més adequat. Aleshores, aquestes ments no hauran de ser tan petites com ho són ara. Hi pot haver límits de capacitat per fer la computació en la matèria i l’energia. La nostra intel·ligència es basa en processos de computació que estem aprenent a comprendre. Per això utilitzem les capacitats de la computació no biològica, de manera que per plantejar-se límits a la computació de moment no hi ha una resposta encertada. Tanmateix, assolir els límits de l’ecosistema seria com assolir els límits de restriccions. Tot i que té un límit, també hi ha límits per a les lleis de la física, però aquests límits permeten que continuï el creixement exponencial fins que la intel·ligència no biològica arribi a bilions i bilions de vegades més avançada, incloent-hi els ordinadors actuals.
Els ulls veuen només el que la ment està preparada per entendre.