Salvador Cardús i Ros
Els resultats d’aquestes eleccions són impressionants, per no dir terriblement sorprenents. A part, és clar, de Tot per Terrassa, que ha aconseguit els resultats més previsibles.
I és que fer campanya tot el mandat, entendre com funciona l’ús populista de les xarxes i apropiar-se del teixit social –com ja havia fet fa anys el PSC–, treballar intensament a peu de carrer, havia de donar bons resultats. Una estratègia ambigua en el pla ideològic, però astuta en el pla localista. Enhorabona per la bona feina.
Però que el PSC no hagi avançat ni un pam a Terrassa just quan en el context general català la millora ha estat general és un veritable fracàs. No sé per quina raó el PSC ha estat pràcticament absent en campanya, com que ja havia tingut un paper gris durant tot el mandat. Potser la clau cal buscar-la en termes interns de partit. Però el cas és que no ha estat capaç de capitalitzar l’enfonsada de Ciutadans com a tantes altres ciutats, ni l’absència dels Comuns.
Tanmateix, la gran patacada se l’emporta ERC: de 5 a 2 regidors, i més després d’haver estat al govern i poder-se’n atribuir els mèrits a parts iguals amb TxT. Junts aguanta dos regidors de manera agonística i no treu cap rendiment de la reculada d’ERC. No és el paper que els tocaria en una ciutat com aquesta. I, sobretot, la dada que obliga a repensar la ciutat és que PP i Vox passen davant d’ERC i Junts, amb cinc regidors en total. Més Vox que ERC o Junts? Sí. Caldrà veure amb detall, també, quin ha estat el paper de l’abstenció, i els abstencionistes que ho són per raons polítiques actives -càstig, emprenyamenta…- hauran de reflexionar sobre si el mapa final és el que volien aconseguir.
Ara bé, excepte en el cas de Tot per Terrassa, que per a bé o per a mal ha sabut llegir bé els nous temps polítics, la resta de partits de més vinculació amb la ciutat -PSC, Junts i, més que cap altre, ERC- haurien de fer una reflexió profunda sobre els seus errors. Errors incomprensibles de lideratges, errors sistemàtics durant el mandat i errors gruixuts de campanya. Però no serà fàcil. Els partits no solen escoltar qui els critica i només s’envolten dels qui els dona la raó. I és que aquests fracassos -perquè els resultats de PSC, Junts i particularment l’ensulsiada d’ERC ho són– indiquen que es mouen d’esquena a la ciutat, que no l’escolten, que no l’entenen, i que potser no tenen res per dir-li.
Estic segur que TxT sabrà actuar amb responsabilitat i que no caldrà patir per cap impacte de la dreta i l’extrema dreta en la governació de la ciutat, si més no, tal com l’hem viscut aquests darrers anys. Les mateixes virtuts i els mateixos defectes. I la presència de Vox, potser la del PP, serà un malson retòric, però sense conseqüències pràctiques. Però a qui els queda feina per fer és al PSC, Junts i ERC. Molta feina. I molt urgent. Amb les coses de menjar no es juga, i aquests partits hi han jugat. Han frivolitzat amb el destí de la ciutat i li han fet una proposta que no mereix i per això no els han votat.
