Amb un 30% de votants indecisos, segons les enquestes, el debat organitzat per Diari de Terrassa va evidenciar els nervis dels partits polítics per intentar seduir-los. Encara més, en el darrer gran acte polític abans que aquesta mitjanit es tanqui la campana electoral.
Fins a l’escenari de LaFACT Cultural s’hi van acostar uns 300 terrassencs, els quals van escoltar els alcaldables dels cinc partits presents actualment a l’Ajuntament (TxT, PSC, ERC, Cs i Junts), així com els de les tres formacions que en van sortir l’any 2019 i ara aspiren a tornar-hi (Terrassa En Comú Podem, PP i CUP). Tots vuit es van sotmetre a les preguntes proposades per Marc Basté, editor de Diari de Terrassa i pel públic assistent, en un debat de guant blanc (en les formes) però de discrepàncies profundes (en el contingut).
La mobilitat, la neteja i la seguretat van ser probablement els temes dels quals es va debatre de forma més encesa. Àmbits en els quals es van confrontar models diferents (l’eix esquerra versus dreta), però també l’actual responsabilitat (estar al govern o a l’oposició). En el cas de la neteja, per exemple, l’alcaldable de Ciutadans, Isabel Martínez, va proposar “privatitzar el servei que realitza Eco-equip” (en la que probablement va ser l’única enunciació pública favorable a treure de concurs públic un servei, en una ciutat que sociològicament bascula a l’esquerra).
També la candidata del PP, Marta Giménez, va incidir en l’estat de brutícia dels carrers de Terrassa. De fet, Giménez ha fet de la neteja i l’augment de la seguretat el seu “tiquet” de promeses electoral, tot recordant la situació de congestió del trànsit a carrers com Galileu, Arquimedes i Topete.
Seguretat
Però probablement va ser el model de seguretat el que va fer saltar més espurnes durant tot el debat. Si bé la majoria de partits coincideix a augmentar la plantilla de la Policia Municipal, hi ha matisos. Meritxell Lluís, alcaldable de Junts, va matisar que a banda de plantilla, calia treballar també el disseny ambiental: “La visió de gènere i la percepció d’inseguretat”. En línia similar, l’alcaldable Eva Candela va apostar per “recuperar els agents cívics, també de nit, i fer més campanyes de promoció del civisme”.
Però va ser Ona Martínez, candidata d’ERC, qui va aconseguir un aplaudiment part del públic quan va decidir confrontar amb els partits de dretes: “Cada nou agent municipal té un cost de 50.000 euros anuals. D’acord, més plantilla, però diguin de quina altra partida retallaran els diners”.
També hi va haver picabaralla quan l’alcaldable de la CUP, Jaume Bofill, va criticar les afirmacions del PP. “Això de que te’n vas de cap de setmana i t’ocupen la casa és fals i no hi ha discussió possible”, va dir, generant un aplaudiment espontani de part de l’auditori.
Un atac que va tenir rèplica per part de l’al·ludida -la popular Giménez-, demostrant que també hi va haver molt de “beef” entre els partits petits. Tot i així, tant CUP com PP van seguir una estratègia similar a l’hora de situar-se: els cupaires, al marge “dels polítics tradicionals”; els populars, al marge “dels que han governat els darrers 40 anys”.
Altres formacions van apostar per confrontar amb el favorit. O sigui, Jordi Ballart. Va ser el cas de Ciutadans, que un cop i altre intentava entrar a la brega amb l’alcalde. Esquerra (en boca de la tinenta d’alcalde) va buscar el cos a cos amb el PSC. Però la socialista Eva Candela va optar per una línia amigable (per moments un punt despistada), més propositiva que confrontativa, i ni tan sols va fer llenya amb Ballart (que com a “escindit” del PSC, quasi sempre deixa ferides).
Ballart tampoc es va mostrar agressiu, perquè sent el favorit, té més a perdre que no pas a guanyar. També va intentar mantenir el seu perfil institucional i es va mostrar segur del que deia en tot moment. També segura (fins i tot riallera) es va mostrar la juntaire Meritxell Lluís, mentre que Agnès Petit, de Terrassa en Comú Podem, va quedar un tant desdibuixada en no entrar a les principals estira-i-arronses entre candidats (tot i que va poder explicar, de forma nítida, el seu model de ciutat).
Reindustrialització
El debat va prosseguir intentat imaginar la Terrassa de l’any 2050, així com el model urbanístic en el qual s’hauria de recolzar el seu creixement. Va ser aquí quan es va parlar de conceptes com “creixement cap a dins” (TxT), “ciutat compacta” (ERC), “ciutat dels quinze minuts” (CUP), “actualització del POUM” (PSC) i “col·laboració públicoprivada” (Junts). El combat d’idees va derivar seguidament en l’economia i les propostes per reindustrialitzar Terrassa. I aquí van arribar les novetats: Jordi Ballart va proposar la creació d’una regidoria d’Indústria i Isabel Martínez una regidoria d’Autònoms i emprenedoria.
A més, tant socialistes com republicans van posar l’èmfasi en ampliar el campus universitari de la UPC, des del qual fer palanca per augmentar el teixit industrial. Tot i això, els vuit candidats no van ser massa concrets sobre els seus postulats.
Demanats individualment pel moderador Marc Basté, van ser massa abstractes a l’hora de citar mesures concretes per atraure empreses (CUP), marcar diferències amb la resta de partits de dretes (PP), què no va fer durant 40 anys de govern (PSC), que ha fet malament per estar en risc de sortir dels ajuntaments (Ciutadans), etc.
En tot cas, allò que el debat del Diari de Terrassa va evidenciar és que l’eix independentista ja no és una prioritat. De fet, no hi va haver al·lusions (tret del cupaire Bofill i els Països Catalans) i el debat sobre la situació del català no va ser agre. De fet, Ciutadans no va fer un “causus belli” del bilingüisme i el PP directament va fer una defenda de la riquesa lingüística. Candela, a més a més, va demanar desvincular el català amb l’independentisme. “Jo sóc molt catalanista, però no independentista”, va dir, apel·lant que el PSC ha d’estar en la defensa del català des la recerca d’acords.
Com a cirereta del debat, Diari de Terrassa va convidar els candidats a escriure el seu propi titular de portada amb l’expectativa que tenen per a la nit electoral. Alguns vaticinaven la victòria de la seva formació (PP), d’altres feien jocs de paraules amb el nom del seu partit o eslògan (Junts i ERC), d’altres lloaven la democràcia (TxT i Comuns) i fins i tot n’hi havia de crítics (CUP).
Diumenge a la nit comprovarem la seva intuïció.