Hi va haver una època -no tan llunyana- que cada partit polític tenia els seus artistes famosos que hi donaven suport.
Víctor Manuel i Ana Belén el PCE i Jordi Borja del PSUC; com més recentment Lluís Llach Junts Pel Sí o Fermín Muguruza per EH Bildu; i Juan Diego Botto i Javier Mariscal per Ada Colau (Comuns).
Però aquest compromís cíclic del món de la cultura amb les eleccions sembla anar de capa caiguda. Terrassa, 2023: l’única “celebrity” que ha manifestat un suport explícit és Miki Núñez a la candidatura de Jordi Ballart.
De fet, l’alcalde va aconseguir el 2015 més suports públics (era la novetat), com l’actor Òscar Muñoz i l’actriu Rosa Boladeras (que anys després esdevindria regidora de Cultura).
Enguany, Tot per Terrassa pot presumir de suports com el polifacètic artista David Millán, l’actor Jordi Garreta i el productor musical Anton Blanc.
En el cas dels Terrassa en Comú Podem, la seva llista la tanca la reconeguda escriptora Tessa Julià. També hi dona suport Pau Monterde, director d’escena de teatre i òpera (col·laborador habitual de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell), així com la documentalista Helena Sala.
A la llista d’Esquerra hi participa Dolors Cantero, presidenta de la coral del Coro Vell; així com Carles Llongueras, incombustible de la música tradicional. També hi ha persones vinculades al món de la cultura popular (colla de Minyons i Castellers, Drac de Terrassa…).
A la llista del PSC destaca Nuri Escudé, presidenta de l’agrupació Amuns i Crits.
A la candidatura de Ciutadans en dona suport Eduardo Méndez, de l’entitat Òpera Terrassa, i també tenen persones properes d’Hermandades Rocieras.
A la de la CUP hi entra Jordi Torrens, “Mesonero”, qui és pallasso de la veterana Cia Filigranes. Tant el PP com Junts no referencien cap persona concreta.
L’errada de Carla Simón
De fet, l’exposició pública dels artistes pot generar polèmica. És el cas de la cineasta Carla Simón (“Estiu 1993”, “Alcarràs”), qui es va enretirar de la llista de Junts al seu de les Planes d’Hostoles (la Garrotxa) després de l’enrenou i les acusacions de ser conservadora.
I és que només volia donar suport a l’alcalde (amic seu) d’un poble de 1.660 habitants. Així que La Faràndula, per ara, ha deixat de mullar-se.
