Xavier Marcet
Hem de ser agraïts amb la gent que es dedica a la política per a practicar l’art de cuidar la cosa pública. Dedicar-se a la política en principi és un acte de servei.
He fet l’exercici de pensar com seria la meva candidata o el meu candidat ideal. He intentat treure’m del cap els candidats de Terrassa i pensar més en temes de competència que en persones concretes. És un similar equiparable a pensar en bons lideratges.
Pensar. Un bon candidat ha de tenir capacitat per pensar per compte propi. En política no hi ha res més fàcil que mimetitzar tendències o fer males còpies del que fan altres. Necessitem gent amb capacitat de pensar per ells mateixos. De pensar en gran. Atrevir-se a pensar sense consignes, atrevir-se a dubtar. Els candidats que ho saben tot i que creuen que són millors si tenen respostes mediocres per a tot, són exactament això uns mediocres. Un bon candidat és aquell que en alguna cosa és capaç de dir no ho sé. Ho preguntaré. No hi ha pensament sense dubtes. El que ha de demostrar el candidat és capacitat de pensar i de prendre decisions, ni que dubti. I guanyen molt els candidats que escriuen el que diuen, simplement, si escriuen sabem què pensen, si no escriuen sabem què pensen els seus ajudants. Les persones que no pensen deleguen la complexitat. Només hi ha una forma d’enfrontar la complexitat sense incrementar-la i és pensar per compte propi.
Saber dir que no. Per a dir a tot que sí, no ens cal ningú. Necessitem candidats amb capacitat de prioritzar. Tot no pot ser. Els que no diuen mai que no, no posen focus. Necessitem candidats amb capacitat de tenir converses difícils. Hi ha una pedagogia del no. Els candidats que s’amaguen, que prometen impossibles, només inflen els problemes. Necessitem candidats amb personalitat.
Saber il·lusionar. Necessitem candidats que exerceixin una influència positiva. Que contagiïn confiança. Capaços de transmetre passió. Sense passió, no passa res. No cal vendre sopars de duro. Però cal creure’s les coses. Maragall va saber transmetre aquesta il·lusió per Barcelona. És evident, però que la il·lusió i la passió han d’aterrar-se en projectes que les mereixin. Necessitem candidats que militin en l’autenticitat.
Multiplicar. Els candidats han de saber que multipliquem a través de les persones. Necessitem candidats amb capacitat d’apoderar a les persones, de crear confiança en els equips perquè donin més resultats que excuses. Necessitem candidats que sàpiguen treure la millor versió dels seus col·laboradors, que els facin viure el propòsit amb motivació pròpia.
Ambició i Humilitat. Els candidats que necessitem han de ser ambiciosos en el projecte de ciutat, fugir del pensament de vol gallinaci. L’ambició no es tradueix en un programa de molts punts. L’ambició es concreta en poques idees estratègiques i projectes potents, veritablement transformadors. I la humilitat és saber escoltar, sobretot saber escoltar el que no et diuen. I saber aprendre de tothom. Tenir criteri, però mantenir una actitud que els permet aprendre de tothom.
Esforç. Necessitem candidats que donin exemple d’esforç. Liderar una ciutat vol dir treballar molt. L’esforç sempre ha de ser intel·ligent. Però no serveixen aquells candidats que constantment ens ofereixen excuses. S’ha de treballar.
Projecció. Els candidats hauran de saber projectar la ciutat. Per atreure inversions, talent i iniciatives. I han de saber-se moure en les lògiques dels partits que dominen l’escenari institucional però sense partidismes. Quan una ciutat no té influència real, li passa el que li ha passat a Terrassa amb la B40. Necessitem una projecció i influència d’acord amb el que correspon a la tercera ciutat de Catalunya.
Llegat. Necessitem candidats que sàpiguen pensar en termes de llegat. Que sàpiguen que si lideren la ciutat se’ls recordarà per molt poca cosa i que cal que es focalitzin en allò que volen deixar, altrament els seus mandats passaran sense pena ni glòria, no seran recordats per cap obra o iniciativa significativa. El temps és un jutge implacable. Royes, per exemple, va deixar un gran llegat.
Honestedat. Candidats que siguin gent com cal. Que prenguin decisions equilibrades. Que sàpiguen allunyar els interessos que es poden llegir com a tèrbols. Que no siguin uns mentiders. Que siguin pulcres amb el respecte als altres. Que no tinguin vares de mesurar contradictòries.
Necessitem candidats que cuidin els detalls, però que no es perdin en les coses. Que gestionin les seves agendes per multiplicar i projectar la ciutat. Necessitem candidats que pensin en la ciutat com un tot que va més enllà que la suma de les parts. Que sàpiguen comunicar per són capaços de comunicar perquè superen la necessitat de dir-ho tot. I sobretot necessitem líders que prediquin amb l’exemple.
