Tal dia com ahir, però de l’any 1998, s’estrenava la Biblioteca Central de Terrassa. Era un arma carregada de futur, com diria el poeta Gabriel Celaya. I és que 25 anys més tard -en ple segle XXI- és la pedra angular de l’estratègia de biblioteques de la ciutat. Dirigida per Maria Gental, actualment hi treballen 27 persones.
Però també estava carregada de passat. O millor dit, venia a “carregar-se” (reformar potser seria més pertinent) una bona part del passat de la Terrassa del segle XX.
I és que la Biblioteca Central està construïda als terrenys que ocupava l’antiga fàbrica Torredemer. Paradoxes són paradoxes: És tracta d’una estampa completament industrial què difícilment coneix cap dels adolescents que avui en dia omplen la seva sala d’estudi.
De fet, la Torredemer (en marxa a principis dels 40) va arribar a ser una de les més importants de la ciutat. I més físicament més immenses: Ocupava tota la illa des dels carrers de Cervantes, de Sant Llorenç, de Sant Gaietà i del passeig Vint-i-dos de juliol.
1990: Torredemer tanca
Tanmateix, l’any 1990 tancava la fàbrica Torredemer (tota l’esquerra de l’actual passeig) i l’any 1996, el Vapor Galí (tota la dreta).
La seva re-qualificació va donar pas a zones residencials a banda i banda (aferrat a l’Avinguda 22 de Juliol), així com a dos equipaments públics: la Biblioteca central a l’esquerra i l’IES Montserrat Roig a la dreta.
I al mig, un bulevard de nova creació que rebria el nom de Passeig de les Lletres (fins llavors havia estat la continuació del carrer de Sant Llorenç).
L’estètica fabril va animar l’arquitecte Josep Llinàs a donar al nou conjunt arquitectònic de la Biblioteca un aire que recorda les edificacions industrials, en clau reinterpretativa.
Tant és així que Llinàs va guanyar pel projecte terrassenc el premi Manuel de la Dehesa, de la V Biennal d’Arquitectura, l’any 1999.
La Biblioteca Central de Terrassa es va inaugurar, doncs, amb una gran festa popular el dia 10 de maig de 1998.
Un edifici amb una superfície útil de 3.425 metres quadrats, distribuïts en tres plantes. I que l’any 2022 va assolir 530.000 visites, així com va gestionar quasi 143.000 préstecs de llibres.
1998: Solei i Palet tanca
Però no només es compleixen 25 anys d’ençà que va obrir la nova Biblioteca, sinó que també tancaven dues de velles. O millor dit, es traslladaven i fusionaven els seus arxius. Es tracta de la biblioteca Salvador Cardús (a l’antic edifici de l’Ajuntament de Sant Pere) i la Soler i Palet (al carrer Font Vella).
És aquest segona, especialment, la que queda en la memòria sentimental de diverses generacions d’adolescents i joves entre els anys 50, 60, 70, 80 i 90. Estudiants que van passar-hi tardes i tardes fent colzes, en un ambient molt diferent: mobles de fusta, catifes i vellut…
Moltes coses han canviat des de llavors, com l’aparició d’internet. Ara, tots els llibres estan digitalitzats i no cal consultar els vells arxivadors de fitxes de cartró. Tampoc no hi ha EGB ni BUP, sinó ESO.
En canvi, altres costums segueixen tal qual, com despistar-se de l’estudi per intentar festejar amb algú.
La BCT en xifres: 110.00 llibres a dins
La Biblioteca Central alberga a hores d’ara 110.000 fons documentals, subjectes a préstec. A l’interior s’hi troben fins a 313 punts de lectura i un total de 37 ordinadors per a ús dels usuaris. Al 2022 s’hi van fer 510 sessions d’activitats (amb 7.550 assistents) i 87 visites escolars (amb 1.973 assistents escolars).
Actualment compta amb 34.601 usuaris amb carnet (15% de població de la zona).