Carles Fornell
El futur és essencial per a l’ésser humà, per a les nostres expectatives. La informació és a tots els nivells de l’existència, és a dir, cada forma presa pel coneixement és informació.
I aquesta informació és el disseny de l’expressió artística, com podria ser música, pintura, filosofia, escultura, etc. expressada com a informació digital. Igual que el nostre cervell opera digitalment mitjançant activacions diferenciades de les nostres neurones. El cablejat de les nostres connexions es pot descriure digitalment, el disseny del nostre cervell ve especificat per un codi genètic digital.
Si prenem el camp de la biologia, les seqüències lineals de parells de bases d’ADN operen en dos bits, 0 i 1, que controlen la seqüenciació de proteïnes dels vint aminoàcids. Els àtoms de carboni, amb les seves quatre posicions per establir connexions moleculars, compten amb la varietat de formes de tres dimensions, per això té un paper fonamental en la biologia i la tecnologia. Dins de cada àtom, els electrons prenen nivells diferenciats d’energia. Altres partícules subatòmiques com els protons consten de números diferenciats de quarks de València. Aquests tipus de partícules de la mecànica quàntica s’anuncien en camps continus, com de nivells diferenciats, sabem que els nivells continus poden enunciar-se fins al nivell de precisió que es vulgui, utilitzant dades binàries. De fet, la mecànica quàntica es basa en valors diferenciats.
El físic i matemàtic Stephen Wolfram evidencia com una complexitat en augment es pot originar des de l’univers que sigui un sistema algorítmic determinista. Wolfram fa una anàlisi en profunditat de com els processos inherents a una construcció matemàtica tenen el potencial de descriure tots i cadascun dels nivells del nostre món natural. Un autòmat cel·lular és un mecanisme informàtic simple que, segons una regla de canvi, determina canviar el color de cada cel·la en una xarxa. El qual fa pensar en tot allò que concerneix la vida i la mort, i en el cas de la mort, no existeix, ja que aquesta energia és un camp vibracional sustentat per camps electromagnètics d’informació, i aquesta informació és la causant de la pròpia vida en la matèria, i genera el cercle viciós.
És possible enunciar tots els processos de la informació duts a terme de l’autòmat cel·lular. D’aquesta manera, el punt de vista de Wolfram es basa en diverses qüestions fonamentals relacionades amb la informació i la seva omnipresència. Wolfram defensa que l’univers és l’ordinador d’un autòmat cel·lular gegant. La seva hipòtesi defensa l’existència d’una base digital dels fenòmens analògics, com el moviment i el temps. Richard Feynman es preguntava per la mateixa qüestió, sobre la relació de la informació amb la matèria i l’energia. Hi ha tres grans qüestions al pensament: què és la vida? Què és la consciència? Com funciona l’univers? El que es pretén dir en un nivell bàsic: com un procés basat en la informació fa funcionar allò que anomenem física. A un nivell de complexitat més gran: la vida i l’ADN estan controlats per un procés d’informació digital. Així, a un altre nivell, el nostre procés de pensament són bàsicament els processaments d’informació. Aquestes evidències es troben a molts nivells diferents. És com si hi hagués proves d’altres cultures que no coneixem, però n’hi ha proves en llocs diferents amb tecnologies diferents que actualment no tenen cap explicació. Però les proves tecnològiques són visibles, és a dir, són proves tangibles; en el cas de la creació passa el mateix. Hi ha proves que no entenem, però hi són, potser en un futur no llunyà la tecnologia ho resoldrà. La informàtica ha trobat infinitat de proves de la seva existència, només falta poder-les encaixar, encara que en faltin algunes peces.
Hi ha característiques interessants d’alguns programes d’ordinador, però no hi ha cap drecera per saber on arribem. Es pot predir l’estat futur d’un sistema que sigui susceptible sense haver d’esbrinar quins estats tindrà entre ara i després. Els autòmats cel·lulars s’han de passar a través de tots els estats intermedis per saber com serà el final, no hi ha manera de conèixer el futur si no és veient com es desenvolupa. Alguns científics creuen que l’univers és literalment un ordinador que està sent utilitzat per algú introduint bones i males dades: la bona és on la vida té sentit; la dolenta és un “hacker” llunyà calculant quines operacions realitzar.
Això comporta que és la informació i no la matèria ni l’energia allò que ha de ser considerat com a realitat. Cada regla traça un mapa de totes les combinacions possibles de situacions d’entrada (“input”) fins a una sortida (“output”), semblant a les quatre bases de l’ADN. Tampoc sorprèn que un procés determinista pugui produir resultats aleatoris, el programa de Wolfram fa servir processos deterministes per produir seqüències aleatòries. Wolfram descriu mecanismes informàtics senzills que poden existir a diferents nivells de la natura, i mostra que aquests mecanismes senzills poden produir tota la complexitat que veiem i experimentem. Un exemple seria els dissenys de pigmentació dels animals, la forma i les marques de les petxines, els patrons de turbulències, i el comportament del fum a l’aire. Segons l’aplicació repetida de transformacions computacionals senzilles, és la veritable font de la complexitat en el món. Al meu entendre, alguns patrons que veiem estan creats per l’equivalent a un autòmat cel·lular. Tot i que pot faltar la peça responsable de com arribar des dels interessants patrons rutinaris d’un autòmat cel·lular a la complexitat d’estructures persistents que demostrin tenir nivells d’intel·ligència.
No obstant això, un ordinador universal per si mateix no és capaç de resoldre programes intel·ligents sense la complexitat del programari que executa a l’ordinador. Però si afegim un algorisme evolutiu a l’autòmat cel·lular, començarem a obtenir resultats intel·ligents.
