Marta Leyva, pintora i il·lustradora
Els idiomes sempre li havien cridat l’atenció i quan va acabar batxillerat no sabia què fer, i ho va provar i va formar-se en Traducció i Interpretació, especialitzada en francès. “Per culpa de l’Erasmus”, va conèixer la seva parella a Suècia, on viu , concretament a Estocolm, si bé torna sovint a Terrassa.
“A Estocolm poca feina hi ha de traductora de francès i treballava a distància”, comenta. Una amiga seva d’allà, que és actriu , la va incitar a quedar per pintar “o fer alguna cosa artística”. Com que la seva feina era molt flexible, quedaven una vegada per setmana i van començar a dibuixar.
“Em va començar a agradar tant, que ho vaig voler fer els caps de setmana a casa”, diu. Va començar a penjar les seves pintures a Instagram “i la gent les volia comprar”. En principi era reticent, però va acabar accedint. Ha fet exposicions, a Madrid, Eivissa o Estocolm i també a fer il·lustracions a revistes com Vogue o AD.
“Vaig fer un gir a la vida i em continua anant bé”, afirma. Pinta en acrílic i oli, depenent de l’encàrrec, però també treballa molt digitalment. “Has d’intentar-ho i també has de tenir sort”, admet, i assegura que “a les escoles t’ensenyen el clàssic, però després tu fas el teu estil”. Opina que “l’art és lliure i res del que facis està malament, és com ballar o escoltar música, t’evadeixes”.
Manté una relació amor-odi amb Picasso, de qui té un concepte molt com a artista, però no tant com a persona, pel que ha llegit d’alguna de les seves dones. Per això, ha fet la sèrie “Les dones de Picasso”.
