En unes eleccions estàndard a Terrassa calen uns un 5% dels vots (uns 5.000, en funció de la participació) per obtenir un regidor, de manera que si tots els nois i noies que votaran per primer cop el dia 28 es posessin d’acord, podrien tenir un representant propi al ple.
El dia 28 de maig votaran per primera vegada a Terrassa 5.362 persones. Són els joves que han fet 18 anys després del 14 de febrer del 2021, data de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Pertanyen al darrer tram de la generació Z i estan cridats junts a liderar un món, i una ciutat, totalment digital.
Els nous electors són nois i noies que ja han acabat l’ensenyament obligatori i, o bé s’estrenen en el mercat laboral, o comencen aquest any estudis superiors. Han nascut i crescut en un entorn 100% digital i amb accés a la informació a toc de clic, una realitat que marca la seva manera d’interactuar amb l’entorn i també la seva perspectiva de la política i de la gestió pública.
“Tenim pensament crític i volem ser part de les decisions que es prenen i ens afecten”, és la frase que repeteixen aquests joves, que tot just surten de l’adolescència i que afronten per primer cop el repte de triar el partit que governarà la ciutat. La Joana, el Biel i la Maria, companys de colla, recorden que “no tenim experiència, però sí criteri i hem de poder influir en la presa de decisions”.
Autodidactes, creatius
Són autodidactes, creatius i sobreexposats a la informació. Així són els membres de la generació Z, els joves nascuts entre 1994 i 2009 que han crescut amb Internet.
Els nadius digitals tenen un ecosistema natural format per telèfons intel·ligents i tauletes, es comuniquen per WhatsApp i porten la tecnologia en el seu codi genètic. Estem davant el “homo digitalis”, l’última espècie en la teoria evolutiva.
En l’àmbit polític, els 5.362 joves cridats a les urnes per primera vegada a Terrassa podran ser determinants. A les eleccions del 2019, 8.327 vots van separar la formació guanyadora, Tot per Terrassa (27.970 vots) de la segona, el PSC, que va mobilitzar 19.643 vots a la ciutat. Els més de 5.000 nous electors poden ser decisius.
Terrassa afronta el dia 28 de maig unes eleccions amb moltes incògnites: Aconseguirà Tot per Terrassa reeditar l’èxit electoral del 2019? Podrà el PSC remuntar i recuperar el govern de la ciutat? Els comuns tornaran al ple? La ultradreta es colarà a l’Ajuntament?
El resultat a les urnes donarà resposta a totes aquestes preguntes i els electors més joves tindran a les seves mans influir en el dibuix polític del nou consistori. Ho faran, previsiblement, millor informats que molts electors adults. Per què, quants terrassencs s’han llegit els programes electorals abans d’anar a votar?
Tots els nous votants consultats confessen que miraran les propostes dels partits a través de webs i de xarxes i, sobretot, que llegiran i contrastaran els diferents programes. Factors com el carisma del candidat o candidata, la gestió feta al govern o a l’oposició o els eslògans de campanya tenen un pes relatiu en el criteri d’una generació pràctica, que veu en el programa electoral un contracte dels partits amb els electors, “un document per rendir comtes”, diuen.
Votar als 16?
No sempre s’ha pogut votar als 18 anys. Abans de la Segona Guerra Mundial (1941-1945) l’edat mínima per votar al món era de 21 anys o més. La República Sud-africana és l’única excepció. Va fixar el vot als 16 anys el 1890, tot i que només per a la població blanca.
Avui, la majoria de països tenen estipulada l’edat mínima de dret a vot als 18 anys, tot i que el debat sobre l’oportunitat d’obrir les urnes als votants de 16 i 17 anys és sobre la taula.
A l’Argentina, la presidenta Cristina Fernández va aprovar l’any 2012 el sufragi als 16 anys. A Europa, Àustria va ser el primer país a deixar votar a aquesta edat. Des del 2007 que els joves austríacs poden participar en totes les eleccions del país, on els especialistes en ciències polítiques coincideixen que la mesura ha servit perquè els adolescents es comprometin més en política.
A Alemanya, els electors de 16 anys només poden votar a quatre lands i a Bòsnia poden fer-ho si tenen feina, condició que també imposen Eslovènia i Croàcia per als electors de 16 i 17 anys.
Al Regne Unit, el vot als 16 anys es va aprovar només a Escòcia i coincidint amb el referèndum sobre la independència del 2014. Després, els joves van poder votar a les eleccions al Parlament escocès. Al país, però, els menors de 18 anys no poden participar en unes eleccions generals ni van poder fer-ho al polèmic referèndum del Brexit.
Andrea Villanueva,19
Estudiant de grau superior de Gestió de Vendes i Espais Comercials
“Hi ha decisions que ens afecten i hi hem de participar”
“En fer els 18 anys vaig pensar que ja podria votar”, un dret que l’Andrea vol exercir perquè “crec en el pensament crític i hi ha decisions que es prenen que afecten la nostra vida i és important que podem participar”. No només a les municipals, diu, també a escala de país, i a escala europea, “des del local fins a tots els nivells, és rellevant que participem”. De cara al dia 28 de maig, jornada electoral, té previst “agafar els programes electorals dels partits i començar a descartar”.
Ruphael Moreno, 18
Estudiant de Relacions Laborals i Recursos Humans a la UAB
“Miraré webs i xarxes i llegiré els programes per triar”
“Des de petit que pensava que volia participar en la presa de decisions i esperava tenir els 18 anys per fer-ho”. Sobretot, en els temes “relacionats amb la meva ciutat, com el transport públic o els espais públics”. De les eleccions a Terrassa, al Ruphael li sona “que l’alcalde es torna a presentar i que hi ha moltes candidatures encapçalades per dones”. Les pròximes setmanes “miraré els webs dels partits, les xarxes i llegiré els programes per decidir. Després, els posarem en comú amb els amics i amigues”.
Miriam López, 18
Estudiant de cicle mitjà de Fabricació de Materials Tèxtils
“Em fa il·lusió decidir, com fins ara han fet els adults i els meus pares”
Diu que té clar que anirà a votar i que li fa “molta il·lusió poder decidir com sempre han fet els adults i els meus pares. Ara ho puc fer jo també”. A la ciutat li agradaria “que els patinets no es creuin amb perill, que les fonts ragin aigua, tot i que sé que no ho fan per la sequera, i que alguns contenidors no estiguin tan plens de brossa”. En el seu cas, la decisió sobre el vot el dia 28 de maig “la tinc bastant presa, més o menys”. Li ha estat fàcil decantar-se, diu, perquè “ja m’agradava el partit i també he rebut informació”.