Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Moltes vegades ens pensem que les nostres vides estan plenes, bé sigui perquè ens trobem bé de salut, tenim un nivell de vida més que digne i un cert reconeixement que ens fa pensar que tot va endavant i que no canviaríem la manera de gastar els anys de vida que ens pertoquen i ens queden.
En això segurament té molt a veure com hem estat educats i com vam anar forjant la nostra identitat, aixoplugada en uns valors i creences que des de ben petits hem anat adquirint i han fet de nosaltres un personatge, més o menys estable, que ens abandera en les decisions quotidianes del fet de viure. Tots i totes anem construint un actor principal que en forma d’ego ens va presentant en societat i ens posa en tots i cadascun dels aparadors als quals estem exposats. I aquí és quan cometem el gran error. Pensar-nos que tot això que acabo de referenciar som realment nosaltres i és el que realment importa. I no és així.
La nostra essència és quelcom més complicat de percebre, identificar i, finalment, acomodar a la nostra realitat, especialment per a aquelles persones que tota la vida han estat ànimes lliures que han voltat pel món sense més expectatives que tenir èxit amb tot el que es proposen, fins que arriba un moment, sempre arriba, que un fet, una persona, una circumstància fa que connectis amb aquest interior, que amagat dins de la cova de la carència, la por o la inseguretat et remou de dalt a baix i t’obliga a burxar i burxar per trobar des del dolor l’única cosa que et pot salvar. I aquí és quan apareix l’Alexandra, senzilla i càlida, però alhora potent i decidida i trasbalsa qualsevol ciment que semblava estar ben solidificat. Enamorada de les coses petites, del sol, de compartir des de l’origen i oferir des de la seva mirada i les seves abraçades tot el que algú necessita per sentir-se estimat, sense més ni més. Atorgar sense esperar res a canvi, apostant pels seus de manera incondicional i trepitjant el present com l’única certesa que la mou dia rere dia.
L’Alexandra entén la responsabilitat com prendre el control de les nostres decisions, però amb altes dosis de sentiments que la fan ser molt humana, justa i decidida i sap que d’aquesta independència depèn la seva autoestima.
Conèixer-la i estar prop d’ella és un aprenentatge diari i no és perquè tingui la raó absoluta de tot, tal com diu ella, “és real i no perfecta”, senzillament aprens a viure les coses des de l’entrega i la passió, l’afany i l’amor.
Jo he caigut a les seves urpes perquè és cert que la meva essència no és exactament la seva, però m’emmirallo en tot el que fa, diu, pensa i ofereix i m’esforço a aprendre com poder donar la millor versió de mi mateix, amb les meves característiques molt identificades, però bevent de les coses que ella projecta per fer-me sumar.
L’Alexandra és d’aquelles persones que poden fer canviar la vida de la gent. És d’aquella gent que des de la discreció més absoluta i l’amor més implacable pot salvar vides, sobretot d’aquells que estàvem immersos en el caos. Alexandra, gràcies i t’estimo amb devoció.
