Va accedir a la presidència del Club Cecot Financer & Fiscal el setembre del 2022. Quins reptes creu que ha d’atacar? Primer de tot, que el club sigui realment financer i fiscal. Hi havia hagut un biaix cap a la fiscalitat i ens plantegem donar més contingut financer. L’altre repte és que els continguts, siguin de caràcter financer o fiscal, siguin d’interès per als associats de la casa, però que l’audiència no ens limiti i no renunciem a continguts que potser són menys mediàtics o de menys abast, però que també poden ser interessants.
En quina situació es troba el múscul financer de les nostres empreses? Quan pintes amb un traç gruixut pots cometre errors i el que és reprovable és que persones amb responsabilitats de govern altíssimes facin una sèrie de propaganda sobre els beneficis empresarials que no és acceptable. Tant un forner o un peixater com la gran empresa que cotitza a l’Ibex són empreses i la realitat d’unes i altres no té res a veure.
Quina és la realitat de les pimes? El dia a dia pot ser bastant complex i feixuc. Les empreses petites ho tenen sempre més complicat per accedir al crèdit i això s’afegeix al fet de tenir un mercat financer amb cada cop menys operadors i on és més difícil trobar oportunitats. A més, els últims sis mesos hem assistit a un increment bestial dels tipus d’interès, i no és que l’import actual sigui molt alt sinó que hem tingut una gran variació, i en funció de com t’agafa pel que fa a l’endeutament aquest increment de cost pot ser molt significatiu. Fa un any ningú es preocupava del cost financer, ara sí. Tenim també els famosos crèdits ICO. Molts d’ells s’han de començar a amortitzar i les empreses petitones que tenien dificultats i altres línies de finançament que s’han recomptat, poden tenir dificultats per retornar-los.
Aquesta situació provocarà la paralització d’inversions industrials? Si hi ha més restricció del crèdit i uns tipus d’interès més elevats, la capacitat d’inversió cau. De fet, la política monetària és això. Per frenar la inflació, una mesura sempre molt ortodoxa ha estat la d’incrementar els tipus d’interès, però cal anar amb compte i no passar-se perquè si no es pot crear una situació recessiva.
Mario Blasco, durant l’entrevista / Nebridi Aróztegui
Què vam aprendre de la crisi del 2008 que pot ajudar a afrontar la situació actual? En la crisi anterior hi va haver una falta de respecte al risc immobiliari i amb uns criteris de risc molt desinhibits. Avui dia, els protocols són molt més restrictius. D’altra banda, les famílies, en els darrers anys i a conseqüència de la sortida d’aquella crisi, s’han tornat molt més conservadores en termes d’endeutament. El que ha empitjorat és l’endeutament dels estats. Venim d’una època en què això no era significatiu respecte del pressupost anual perquè els costos financers eren baixos però amb tipus d’interès com els actuals ja no. La situació, de moment, no és preocupant, però si els tipus d’interès es mantenen alts a mitjà i llarg termini, els estats hauran de destinar una part de la despesa pública a pagar els interessos de tot això, amb el consegüent impacte en els pressupostos.
I les empreses? A Catalunya l’activitat industrial està perdent pistonada i ens fem menys competitius. Si tens increments dels preus de les matèries i dels costos energètics i els tipus d’interès no t’ajuden, cada dia t’ho fan més complicat. Hem de donar suport a la iniciativa industrial perquè ens hi van les garrofes.
Com valora la reforma de la llei concursal? La llei concursal s’ha d’anar adaptant al canvi de realitats. Sempre es parteix d’una molt bona idea i una bona voluntat, però els mitjans de desplegament d’aquestes lleis no sempre són els adequats. Són lleis que intenten donar suport a les companyies que estan en crisi i els seus creditors, però moltes vegades ens perdem pel camí. Si els jutjats no tenen recursos… Les empreses se salven si els procediments són ràpids. Si no, l’únic que fas és formar part del problema.
També s’ha aprovat la llei espanyola de “start-ups”, que també incorpora noves mesures fiscals. Incentivar la creació de noves empreses fa que una societat sigui sempre més dinàmica i que generi riquesa. Aquestes mesures han de ser sempre aplaudides i agraïdes, però s’ha de pensar també en l’activitat que ja preexisteix.
Què demana, en aquest sentit? El teixit empresarial no pot aparèixer sempre com la cara dolenta de la societat. Cal respecte i confiança. L’afany de lucre no és un pecat. El món que coneixem, que és millorable, ha avançat, entre altres coses, gràcies a la iniciativa privada i aquesta iniciativa privada s’ha d’incentivar. L’administració pública ha de regular, controlar i si cal, sancionar, però no hi pot haver aquest estigma negatiu contra l’empresari.
