Si les informacions no enganyen, Juan Vázquez de Mella era un advocat i periodista que fou diputat a les Corts, amb un tarannà tradicionalista. És el personatge a qui es va dedicar aquest carrer, no gaire llarg, més aviat, curt, que va a parar a la rambla d’Ègara, molt a prop del que ara és la Factoria Cultural, abans Centre Cultural.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Després d’aquestes línies de realitat, o no, seria bo centrar l’atenció en les dues imatges, una més vella, que és de l’any 1991, i una de fa no res, del passat mes d’abril d’aquest any 2023. Es recupera una temàtica molt recurrent a aquest espai, el de les obres que, com es pot visionar a la instantània de fa més temps, estaven en el seu punt culminant, si és que, en unes obres, es pot dir que n’hi ha un d’aquests punts, culminants.
El carrer està ben aixecat, amb sorra amuntegada, carretons a l’inrevés, tanques que no faltin i, fins i tot, s’endevina una mica d’aigua en alguna de les seves parts. És, doncs, una representació amb els elements que se suposen hi ha d’haver quan s’escomet una obra en un carrer de qualsevol ciutat o població de tot el planeta.
Per tant, poden afirmar que no hi ha res d’extraordinari, potser només el carretó girat, a una escena que aporta allò que es veu o poca cosa més. És un quadre molt repetit i poc original.
