Xavier Marcet, president Lead To Change
Ramon Bosch va presentar ahir la seva tesi doctoral a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, institució en la qual Bosch va treballar al costat de Martí de Riquer, referència extraordinària de la literatura catalana.
La tesi li és dedicada. Martí de Riquer va ser el seu mestre, la seva inspiració, la font de les preguntes clau de la tesi. El tribunal estava presidit pel Dr. Furió i hi havia presents els seus directors de tesi, Antoni M. Espadaler i Joan Santanach. La tesi doctoral de Ramon Bosch ha estat dedicada a les lletres de batalla a València en el segle XV. A partir d’un recopilatori de com escriure lletres de batalla, una mena de llibres d’estil de les cartes de batalla, Ramon Bosch ha fonamentat la seva recerca. Les lletres de batalla eren requeriments de combats a mort entre cavallers, en què calia escollir lloc i armes. Són lletres més vinculades a afers propis d’una jurisdicció ordinària, de lluita d’interessos, més que no pas de temes vinculats als afers cavallerescs. Els cavallers no volien disputar els seus interessos en la justícia ordinària. No corresponia a la seva classe social ser jutjats per gent mundana, era una forma de superar la justícia ordinària.
Aquesta idea, ja apuntada per Martí de Riquer, la porta Bosch més enllà. El doctorand analitza la configuració socioeconòmica d’una noblesa amb molta competència entre ells, cada cop amb més minifundis, centrats a València. Ramon Bosch detalla els múltiples problemes de veïnatge de cavallers que viuen a la ciutat de València, però que tenen les seves terres i els múltiples problemes que s’hi associen. Alguns d’aquests conflictes acaben en lletres de batalla creuades entre cavallers. Algunes d’aquestes lletres tenen una qualitat literària evident i eren un mirall de la societat del seu temps. La tesi transcriu 271 lletres de batalla fins ara inèdites.
Molts dels epistolaris no acabaven en batalla real. La majoria de les batalles no arribaven a la fi. La requesta de batalla a ultrança era una forma de saltar-se la justícia ordinària. En cas que les batalles fossin reals, en molt pocs casos arribaven a la mort. Fer una batalla ocasionava costos molt alts de desplaçaments de seguici i per als tràmits previs. Quan un cavaller en requeria un altre amb una lletra de batalla, era publicitada per tot València. Redactar una lletra de batalla requeria un assessorament que tenia uns especialistes que calia contractar. Les lletres tenien les seves regles i els seus epígrafs obligats. Les lletres de batalla eren sobretot una forma de gestionar litigis entre cavallers, amb més pressió de negociació que sang que arriba al riu. Moltes vegades les lletres de batalla acabaven en un acord.
En una sala plena de família i d’amics i amigues de Terrassa i del seu entorn professional, Bosch va rebre la màxima distinció per a la seva tesi. Una tesi redactada amb un temps reposat i que és d’una consistència acadèmica irrefutable. Una contribució inspiradora per a molts investigadors. Un llegat singular. Ramon Bosch escriu molt bé, ha fet una tesi amb una prosa elogiada pel tribunal.
Enhorabona al nou doctor, bon amic, col·laborador d’aquest diari i persona de referència en l’àmbit cultural a Catalunya.
