Carles Fornell
Els canvis que poden sorgir de la intel·ligència artificial a escala del progrés són infinitament molt avantatjosos per a la humanitat.
Això no vol dir que en serem esclaus, els avenços en matèria de tecnologia poden portar desconfiança, però la història ha demostrat que el nostre passat també ha estat tecnològic; sense els avenços que es van produir no hauríem aconseguit el nivell actual. Estem vivint una nova manera de pensar que mai no hauríem somiat de joves, potser pel ritme accelerat que ha imposat la ciència i la tecnologia. Hem de brindar per això, i citaré alguns avantatges:
La intel·ligència no biològica seria una vegada ha après una habilitat, i es pot posar en pràctica repetidament amb una precisió òptima.
Comparar la velocitat cerebral dels humans a través del llenguatge, les màquines poden competir amb el coneixement a velocitats superiors.
Les màquines processen informació gairebé a la velocitat de la llum, és a dir, uns tres-cents milions de metres per segon, mentre que els senyals electromagnètics del nostre cervell són de cent metres per segon.
Aquestes màquines tenen accés a internet i a tot el coneixement de la nostra civilització, fet que vol dir que són capaces de dominar tot aquest coneixement.
També les màquines poden fer un fons comú d’informació, poden agrupar-se o actuar per separat. Però els humans estem en desavantatge en comparació i també som poc fiables en els nostres resultats.
La intel·ligència artificial té una llibertat de disseny de la seva arquitectura i no es veu limitada com la biològica, en què la mida del seu cervell és restringida i la seva velocitat neuronal és lenta.
Quan les màquines disposin de la capacitat de dissenyar tecnologia, seran molt superiors a les biològiques.
Aquestes màquines no necessiten aigua, aire o aliments, són màquines adaptades a qualsevol circumstància: poden viatjar pel cosmos anys o segles, les biològiques no.
A més, els circuits electrònics són un milió de vegades més ràpids que l’activació electromecànica de les neurones del nostre cervell.
La nanotecnologia permet la manipulació del disseny de nanorobots a escala molecular, per exemple, els respirocitos “glòbuls vermells” mecànics.
Els nanorobots portaran a terme funcions dins del cos humà, com el control de vellesa, i el seguiment es farà a través del monitor avalat pel doctor.
Els nanorobots interactuaran amb les neurones biològiques per augmentar les seves capacitats i crearan realitats virtuals des del sistema nerviós central.
També milions de nanorobots als capil·lars del cervell augmentaran la intel·ligència humana.
Quan la intel·ligència no biològica assoleixi el fiançament al nostre cervell, haurà començat amb els implants neuronals informatitzats, la intel·ligència creixerà exponencialment i doblarà la seva capacitat almenys una vegada a l’any.
Els nanorobots anomenats “foglets” podran modificar la imatge i les ones sonores, en què produiran qualitats mòrfiques de la realitat virtual al món real.
La futura intel·ligència tindrà cossos virtuals i projeccions a la realitat real, usant foglets per interactuar, i aquests cossos nanodissenyats seran més duradors que els biològics.
A mesura que la realitat virtual comenci a competir amb la realitat real, experimentarem cada cop més els ambients virtuals, que donaran una realitat de cada moment.
En aquesta realitat virtual serem diferents tant físicament com emocionalment, de fet, serem una altra realitat.
Quan la intel·ligència no biològica estigui a punt de fer servir els patrons dels èxits: esportius, culturals i socials. Tota la resta són falòrnies. Si no lluites per acabar amb la podridura, n’acabaràs formant.
