Maria Pérez, psicòloga experta en dol
La seva primera intenció era estudiar relacions laborals, ja que treballava a una empresa de recursos humans. Havia de passar per la prova d’accés per a majors de 25 anys i la persona que la va preparar li va preguntar què volia fer. “Li vaig contestar que psicologia i ella em va dir que estudiés una cosa que m’agradés” i li va fer cas.
En principi, es volia encaminar cap a recursos humans, però “una persona em va dir que tenia fusta de cuidadora i que muntés una consulta”. Comenta, però, que “soc molt perfeccionista i m’agrada oferir el millor no em sentia preparada per acompanyar els altres” i, per això, va formar-se encara més.
Va començar a treballar en diversos camps relacionats amb la psicologia i diu que “m’encanta aportar el meu granet de sorra per millorar la vida dels altres”, També va treballar a la funerària fent les cerimònies laiques de comiat. “Com sempre a la meva vida, vaig aterrar-hi de casualitat”, afirma.
Actualment, està treballant a l’Hospital de Sant Pau, a la unitat de cures pal·liatives. Està especialitzada en el dol i diu que “tenim poca intenció de parlar de la mort en el dia a dia” i opina que “si parlem d’aquestes coses, els tindrem menys por”. Afegeix que “tenim petites pèrdues” amb el pas del temps i s’han d’anar acceptant i parlar clarament de tot.
És partidària de “donar la importància justa a les coses”. I explica que “vivim en una societat que tot va tan de pressa que no ens permet viure els processos naturals de la vida” i el dol ho és.