“Els emplaço a llegir i a documentar-se sobre drets humans. Són els seus drets. Si no els coneixeu no els podreu defensar”. Diu que porta dos barrets, el de periodista i el de defensora dels drets humans, i amb aquests dos barrets metafòrics s’ha presentat Wendy Quintero aquest dilluns a Terrassa per explicar la seva experiència d’exiliada de Nicaragua: “És esquinçador escoltar alguns testimoniatges, algunes històries, però és necessari”.
La nicaragüenca Wendy Quintero, membre del Colectivo de Derechos Humanos Nicaragua Nunca Más, ha estat aquest dilluns la protagonista de la primera sessió d’enguany del projecte “Ciutats defensores dels drets humans”, iniciativa a la qual s’ha sumat Terrassa.
La Wendy viu habitualment a Costa Rica. “No soc allà de vacances. Hi soc exiliada”, ha deixat clar als alumnes de secundària de l’escola Sagrat Cor que han assistit a la seva xerrada a l’Auditori Municipal. Ha denunciat el control social que el govern de Daniel Ortega imposa a la població, diu. Ha recordat les darreres eleccions locals en les quals el partit del govern va guanyar als 153 municipis de Nicaragua: “Crec que és la primera vegada que això passa al món”, ha assenyalat abans de parlar del “frau electoral” que s’albira darrere d’aquesta victòria aclaparadora.
“La impunitat ens fa mal”
S’ha emocionat en recordar el seu amic, també periodista, Miguel Ángel Gahona, assassinat d’un tret l’abril del 2018 mentre cobria les protestes d’aquell any. “És una de les 355 morts d’aquell moment de repressió que denunciem com a impunes. Van detenir dos joves que participaven en les revoltes, els van jutjar, els van condemnar i els van alliberar després en una amnistia”. Les entitats defensores dels drets humans sostenen que aquells dos nois no van ser els culpables, que els culpables segueixen lliures, “que la impunitat ens fa mal”. Que com va caure el Miguel Ángel podia haver caigut ella mateixa.
En aquella tempesta política del 2018 va ser assassinat també Alvarito Conrado, de 15 anys. “La seva mare va denunciar el cas a les Nacions Unides. Quan va tornar a Nicaragua, li van tancar les portes, la van desterrar. Va haver d’exiliar-se a Ginebra. El pare va morir d’un infart”.
“Procurin documentar-se”
Les seqüeles d’aquelles revoltes, que es van originar en la resposta al carrer a la reforma de les pensions, perviuen en aquest maltractat país de la maltractada Centreamèrica: “Tot va començar amb la reforma de l’assegurança social, que imposava que als ja jubilats els llevessin el 5% del fons i que la jubilació passés dels 65 als 70 anys per als homes i dels 60 als 65 per a les dones. Primer van sortir al carrer els jubilats. Després, en veure la repressió contra els primers, van sortir els joves”. Daniel Ortega assegura que allò va ser un cop d’estat. “És una invenció. Va ser la població civil que es va aixecar demanant justícia“, replica Wendy Quintero.
Diversos alumnes del Sagrat Cor han demanat el micròfon per fer preguntes a la Wendy. A ella li encanta respondre a qüestions, a vegades molt precises, no tan maldestres com es podria intuir en estudiants de 14 o 15 anys. La conclusió que la periodista nicaragüenca ha volgut transmetre als alumnes és clara: “Que sàpiguen vostès que la llibertat d’expressió és un dret humà. Gravint-li-ho. Tots tenen drets. Expliquin en les seves xarxes el que està passant, denunciïn i, sobretot, procurin documentar-se. Facin ús de la seva veu, promoguin els seus drets”.
“Els drets no tenen edat”
Després de l’acte, a preguntes dels periodistes, la Wendy continuava amb els “dos barrets”. Ha recordat els milers d’organitzacions de drets humans tancades al seu país, “els artistes censurats, els 355 assasssinats sense resoldre, les tortures infligides per policies i parapolicies“. I ha reivindicat la necessitat de divulgació dels drets entre els més joves, de treure’ls de context en l’ús habitual de les xarxes socials, d’obrir-los els ulls i contrastar la seva llibertat “amb l’autocensura d’allà”, de cridar-los “a compartir i reflexionar” i de subratllar-los “que els drets són incloents i que no queden eliminats perquè no et trobis al teu país. Els drets no tenen edat”.
La segona sessió del projecte tindrà lloc al mateix espai, l’Auditori Municipal, aquest dimecres amb la participació de l’escriptora equatoguineana Melibea Obono.