El logotip del seu col·lectiu és el perfil de la Torre del Palau amb dues bafarades de còmic: una mostra una senyera i l’altra, el lema “Català a Terrassa“, que és precisament el nom triat pel col·lectiu. Aquest dimecres s’ha presentat allà mateix, a la plaça de la Torre del Palau, CAT (Català a Terrassa), una plataforma d’egarencs preocupats, afirmen, “per l’estat de la nostra llengua”.
“Naixem en un context de retrocés en l’ús social del català i amb la intenció de fer-hi front d’acord amb les nostres possibilitats”. Pepi Oller, Anna Carpena i Montserrat Galí han exposat aquest migdia els punts essencials de la iniciativa. Creuen que a la base de qualsevol canvi hi ha “la consciència lingüística” i per això, asseguren, la volen millorar.
Difusió i denúncia
Com? En primer lloc, “fent difusió dels nostres drets lingüístics, ja que el primer pas per exercir-los és conèixer-los”. En segon lloc, “ajudant a superar actituds adquirides que ens porten a cedir”. El col·lectiu té la intenció d’instar els representants locals “a complir i a fer complir les lleis que protegeixen el català” i afirma que denunciarà “vulneracions de drets lingüístics”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
El grup, que es concentrarà en l’àmbit terrassenc, està format per persones a títol individual però compta amb el suport d’entitats com Plataforma per la Llengua, Consell per la República, Òmnium, ANC, Mantinc el Català, Veu Pròpia, l’associació de mestres Alexandre Galí, la Intersindical i la Fundació Torre del Palau.
“Tots els nouvinguts han de poder viure plenament en la nostra ciutat. I hem de reforçar el seu dret a parlar en català”, ha afirmat Montserrat Galí. “O lluitem o el català té un futur molt desesperant”, ha afegit Anna Carpena.
