“Fuego” Companyia d’Antonio Gades. Direcció artística: Stella Arauzo. Inspirat en “El amor brujo”, de Manuel de Falla.
Intèrprets: Esmeralda Manzanas, Álvaro Madrid, Juan Pedro Delgado i Stella Arauzo.
LAFACT Cultural / 16-4-2023
La companyia d’Antonio Gades va omplir fins a la bandera les dues sessions (dissabte i diumenge) del ballet “Fuego” basat en “El amor brujo” de Manuel de Falla. Ballarins i músics van oferir un espectacle d’arrel andalusa enèrgic i intens. La representació del diumenge, segona i última, va entusiasmar al públic que va reclamar una mica més i la formació artística no es va fer pregar i va regalar un bis.
“Fuego” és una coreografia que es va estrenar el gener de 1989 al Teatre Châtelet de París i que es va interpretar a moltes ciutats europees i fins al Japó i Brasil. Espanya, curiosament, va quedar fora de la gira en un moment advers per Gades, perquè havia trencat la relació amb Pepa Flores i havia perdut al seu pare i al seu germà Enrique.
Diferentes escenes de l’espectacle a LaFACT / LLUÍS CLOTET
La companyia d’Antonio Gades es va proposar la recuperació d’aquest ballet quan es complien deu anys de la mort del ballarí i coreògraf alacantí. L’estrena va tenir lloc el 2014 al Teatre de la Zarzuela de Madrid i va fer gira internacional amb un notable èxit. I a hores d’ara segueix encapçalant el seu repertori principal.
La coreografia forma part de les col·laboracions del tàndem Gades-Saura i va ser primer pel·lícula i després dansa. El mateix Gades va comentar arran de l’estrena del ballet que hi havia diferències entre les dues propostes artístiques perquè en la dansa havia afegit flamenc i nombroses músiques populars que no figuren al film.
Les línies de treball que va anunciar Gades es compleixen en aquest “Fuego” que, a partir de narrar una història d’amor a tres bandes, aprofita per fer una immersió en les tradicions populars andaluses. I així sonen melodies pròpies de feines del camp, de reunions de veïns o de les celebracions de Nadal (val a dir que escoltar “Los peces en el río” se’ns va fer una mica estrany) i Setmana Santa.
Diferentes escenes de l’espectacle a LaFACT / LLUÍS CLOTET
La coreografia ens trasllada cap a una comunitat petita on hi viu la protagonista, la gitana Candela, enamorada de Carmelo.
Els dos joves es volen casar, però a cada pas que fan per materialitzar l’enllaç, apareix l’antic amant de Candela com una ombra, un espectre, que li talla les ales per volar als braços del nou estimat.
L’espectacle té el seu punt culminant en la “Dansa ritual del foc” amb una melodia de Falla que captiva. La companyia, i sobretot la ballarina Esmeralda Manzanas, en el personatge protagonista de Candela, ens va seduir amb el seu flamenc dramàtic, elegant i estilitzat, enmig d’un cos de ball que l’embolcallava per trencar el malefici. En acabar el fragment, la intèrpret va ser ovacionada de manera unànime.
Manzanas va defensar el seu rol amb molt d’art, així com també ho va fer Álvaro Madrid que va assumir el paper de Carmelo, el nuvi, i Juan Pedro Delgado en el paper de l’examant.
El cos de ball i el conjunt de músics, per la seva banda, van demostrar que tenien un gran domini del flamenc, compaginant el moviment del cos i dels braços amb el ritme incessant dels tacons.
Diferentes escenes de l’espectacle a LaFACT / LLUÍS CLOTET
Un ritme de peus sempre al compàs de la música acompanyada, majoritàriament, de les veus dels cantadors i de les seves palmes. Entre les veus, Stella Arauzo, la directora artística i ànima de la companyia, en el paper de la bruixa per acabar amb els encanteris i que es va marcar algun que altre “zapateao” en solitari.
“Fuego” va arribar com una alenada d’aire fresc perquè el ball flamenc ja és en sí una pura explosió pels sentits. Ens va agradar també l’aposta per l’escenografia nua a canvi d’un joc de llums que reforçava les escenes càlides i tràgiques.
