“Vols treballar amb nosaltres? Necessitem venedor@ en aquesta botiga”, resa un cartell en una tenda de bosses del carrer de la Font Vella. “Es necessita dependent/a”, diu la botiga de roba situada just davant. Al carrer paral·lel a aquest, Sant Pere, trobem dos cartells similars. “Busquem personal”, “Manca venedor/a”, s’hi llegeix. I al de Gavatxons, un altre: “Es necessita dependenta amb experiència”. Al comerç li costa trobar personal?
“Diria que és un problema que ja fa uns anys que tenim, uns dos o tres, des de després de la pandèmia”, assenyala la Laia, l’encarregada d’una botiga de bosses del centre. “La sensació, quan fem selecció de personal, és que la gent cada cop fuig més del compromís, dels horaris establerts…”, sosté, alhora que destaca la poca disponibilitat horària de diversos candidats. “Fa un mes i mig que tenim el cartell i hem rebut força currículums, però quan fem les entrevistes ens trobem amb força gent que ens diu, per exemple, que els dilluns al matí no poden i que el dimecres a la tarda tampoc”, comenta.
La Laia admet que “al comerç et sacrifiques una mica més que en una oficina, perquè treballes en caps de setmana o campanyes”, però detalla que “tot això normalment es compensa amb rotacions o alguns dies festius”.
Silvia Borges, treballadora d’una altra tenda de bosses, explica que en el seu cas són dues dependentes i les dues fa temps que hi treballen, però reconeix que en algun cas que han necessitat contractar algú, ha estat complicat. “En el nostre cas, no, però mirant al meu voltant sí que veig que hi ha bastant rotació”, indica. “Potser hi ha gent que ho prova i li acaba pesant el fet de treballar en dissabte, però jo he treballat tota la vida en el comerç i no m’importa perquè ja sé que és així”, exposa.
“La gent no vol treballar, i encara menys els dissabtes o a l’estiu. Quan has de buscar a algú, és desesperant”, lamenta una comerciant. “Treballar sis dies a la setmana pesa i el sou, per tot el que es treballa, és poc. S’ha de compensar d’alguna manera, com amb un molt bon ambient de treball, que és el meu cas. Això sí, depenc de la meva parella”, manté, en canvi, una treballadora d’un altre establiment.
Alguns comerços han optat per tenir sempre penjat l’“Es necessita dependenta” i anar recol·lectant currículums perquè quan han hagut de buscar treballadors els ha estat complicat.
Seguir la tradició familiar
Des de TerrassaCentre coincideixen a assenyalar que al comerç hi ha força rotació, però no han detectat que sigui quelcom que s’hagi accentuat últimament. Això sí, Anna Roque, tècnica de l’associació, apunta a un creixent problema de relleu generacional. “Abans les botigues passaven de pares a fills i ara, amb la generació d’avui, costa més que vulguin seguir el negoci”, detalla. “Hi ha una dedicació que potser no estan disposats a assumir i gent que ve de fora sí”, manté.
“És un sector on es treballa els dissabtes i tot i que ja hi ha diverses empreses que s’estan posant al dia i els fans rotatius, el que se sent comentar és que els joves no estan tan disposats a sacrificar tots els caps de setmana. També s’acostuma a treballar a jornada partida i es plega tard al vespre, amb les implicacions que pot tenir o no en la conciliació familiar. Qui ha estat comerciant tota la vida ho té molt interioritzat, però, sense tenir-ho demostrat, potser la generació que puja té altres prioritats”, planteja, alhora que menciona la idea que per als joves el comerç potser és llaminer per alternar amb els estudis, però que quan acaben la carrera busquen feina relacionada amb la seva formació.
