L’Ajuntament acaba d’editar el Pla Local d’Envelliment Integral de Terrassa en format de lectura fàcil, pensat en la població major de 60 anys. El document inclou una projecció demogràfica de la ciutat amb l’horitzó 2030 que, a només set anys del llindar demogràfic, confirma que la ciutat avança cap a una societat més envellida, però també atractiva per a noves famílies.
Terrassa continuarà guanyant població. El darrer estudi Projeccions de Població Municipals (2021-2041) de l’Institut d’Estadística de Catalunya apunta que la ciutat guanyarà 35.757 habitants, un 16%, fins a situar-se en els 258.886 habitants. Terrassa superà la barrera psicològica dels 250.000 ciutadans i això implicarà canvis en l’estructura de la població, que ja es començaran a intuir a curt termini, l’any 2030.
Dos factors garanteixen el creixement demogràfic de la ciutat: les migracions i la natalitat.
L’estructura social de la ciutat evolucionarà els anys vinents cap a una realitat amb pocs nens, més joves i més gent gran, però molt més activa /Alberto Tallón
Pel que fa als processos migratoris, el flux d’arribada de nous residents no es va aturar a la ciutat ni l’any 2020, quan la pandèmia va paralitzar el món i va imposar períodes de confinament.
La població creixerà l’any 2030, d’una banda, per l’increment del preu de l’habitatge i del lloguer a la ciutat de Barcelona i al seu entorn metropolità. També per la capacitat de creixement i de l’oferta d’habitatge que té Terrassa, i per la seva proximitat a la natura i les seves bones comunicacions.
La gentrificació i l’expulsió de població cap a les ciutats de la primera i la segona corona metropolitanes continuaran aportant nova població a Terrassa. L’arribada de joves, de parelles i de noves famílies a la ciutat continuarà canviant l’estructura demogràfica de la ciutat i contrarestarà l’envelliment de la població, un altre dels fenòmens que s’accentuarà els anys vinents.
També s’espera que l’arribada de persones procedents de l’estranger es mantingui en el temps, rejovenint la ciutat.
Les migracions
A Terrassa conviuen persones de 99 països d’origen diferents. Després de la frenada del 2020, les últimes dades de l’Idescat confirmen que el flux migratori s’ha recuperat a la ciutat, que ja supera la xifra mitjana de 1.000 arribades cada any. De cara a l’horitzó 2030, Terrassa veurà com les immigracions internes i les externes consoliden un creixement constant de la població.
A banda del flux migratori, tres factors més determinaran la projecció de la ciutat a final de la dècada. Es preveu que la natalitat continuï en procés de descens, amb alguna excepció puntual, que la població envelleixi progressivament i que augmenti la mortalitat a causa de l’increment de l’esperança de vida.
La projecció de l’estructura per edats de la població terrassenca que recull el Pla d’Envelliment, d’acord amb la Projecció Demogràfica de Terrassa Horitzó 2030, estima que la franja d’edat entre els 0-14 anys disminuirà. La natalitat continua en hores baixes a la ciutat, amb una mitjana d’1,2 fills per dona, com passa a Catalunya. No es veuen perspectives de millora a curt termini. El col·lectiu de dones en edat fèrtil és el més petit en dècades i moltes d’aquestes dones han decidit postergar o renunciar a la maternitat.
Només cal veure les dades dels darrers anys. El 2020, any de la pandèmia, la natalitat va caure estrepitosament (1.849 naixements) a Terrassa i el 2021 van néixer 1.815 infants a la ciutat, una xifra encara un 10,8% per sota de la del 2019 (2.034).
La piràmide d’edat es continuarà estretint per la base els anys vinents. Però la població jove entre els 15 i els 29 anys augmentarà i se situarà entorn del 17% de la població l’any 2030.
L’arribada dels infants dels anys 2000 a la joventut comportarà un rejoveniment de la població de la ciutat. És un fenomen positiu per la ciutat, que veurà com aquest petit “baby boom” nodrirà les pròximes dècades les generacions en edat productiva.
Als joves nascuts a Terrassa, se sumaran els anys vinents la immigració nacional i l’estrangera, processos migratoris que aportaran un increment de persones joves a la ciutat.
Taller de country al casal Anna Murià /alberto Tallón
Un envelliment actiu
L’informe estima que la població activa entre els 30 i els 49 anys s’estabilitzarà, amb un lleuger augment a Terrassa i la població amb 50 anys o més augmentarà.
Terrassa registrarà un progressiu procés d’envelliment de la població, però sobretot un sobreenvelliment.
Durant els anys vinents arribaran a l’edat de jubilació els fills del “baby boom”, dels nascuts els anys 60 del segle passat i principis dels 70. Alguns d’aquells infants ja superen els 60 anys i gaudeixen de jubilacions anticipades, mentre altres s’incorporaran a la jubilació al llarg dels pròxims entre 10 i 15 anys.
La dels “boomers” serà la generació de gent gran més nombrosa i més activa de la història. El seu patró de comportament i de vida suposa un canvi de paradigma respecte a les generacions anteriors. D’aquí que el concepte envelliment de la població, agafant com a referència els fills del baby boom, estigui sotmès a qüestió.
Seran molts, més actius i tindran una vida més llarga. Aquest sobreenvelliment de la població dispararà la franja dels majors de 85 anys d’aquí a una dècada i també les necessitats associades a les edats més avançades de la vida i a la dependència.
Rejovenida i envellida alhora
La projecció demogràfica que recull el Pla d’Envelliment estima que les persones de 65 anys o més continuaran augmentant els anys vinents fins a ser, en l’horitzó 2030, el 19,3% de la població. O dit d’una altra manera, un de cada cinc terrassencs estarà en edat de jubilació.
La conclusió per a d’aquí a set anys és que la ciutat rejovenirà i envellirà alhora. La projecció demogràfica a 2030, d’acord amb l’escenari alt, estima que els joves en la franja dels 15 als 29 anys seran 46.341 persones a Terrassa (gairebé 13.000 més que l’any 2018), i els majors de 65 anys integraran un col·lectiu de 49.527 (també 13.000 més que el 2018). Unes xifres relativament equilibrades.
Julián López: “Els joves han de poder complir amb el seu projecte de vida”
Julián López Colás és doctor en demografia i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona
A set anys vista, com veu la societat del 2030? Més envellida. La societat evoluciona cap a un envelliment progressiu a curt termini i experimentarà processos migratoris, en funció del context econòmic.
Mirem l’increment de la població gran en negatiu. Demogràficament, té altres lectures? Per l’ésser humà és positiu allargar la vida. Ara, els poders públics s’han d’ocupar que aquest final de vida sigui en condicions dignes. Aspectes com la situació econòmica i la salut són claus per afrontar aquesta etapa de la vida.
També augmentarà la població jove. Anem, doncs, cap a una societat amb relleu garantit? A curt termini pot augmentar la població jove i és important que pugui desenvolupar el seu projecte de vida, que no marxi. Les condicions laborals i l’accés a l’habitatge són factors determinants que no es poden resoldre a curt termini, però que cal abordar.
Veurem nous processos migratoris? És clar. Aquesta és una terra de migracions. Des de l’edat mitjana que hi ha onades migratòries, però tendim a mirar el moment actual. Si les condicions de vida en els països d’origen no milloren, continuaran arribant.
