La sindicatura de greuges de Terrassa és una de les més proactives de Catalunya i probablement la que més consultes atén. La missió habitual de la institució és la de vetllar pel respecte als drets i llibertats de la ciutadania davant l’administració local, una tasca que a Terrassa s’ha traduït en la tramitació de 138 greuges durant 2022, però hi ha una funció tant o més important per la resolució de conflictes que sovint roman amagada, tot i suposar el volum més important de feina de l’oficina de la sindicatura a Terrassa.
L’informe d’activitats de 2022 de la sindicatura municipal de greuges revela que entre gener i desembre Isabel Marquès, que va deixar el càrrec el febrer després d’11 anys al capdavant de la institució, va fer 2.710 actuacions i que 2.184, 8 de cada 10, van ser consultes de la ciutadania que es van poder resoldre sense tramitar un greuge.
Els terrassencs veuen en la sindicatura un espai on informar-se, on resoldre dubtes i on rebre una atenció personalitzada. Un servei d’acompanyament que permet conèixer alguns dels temes que més inquieten la població. “Els greuges baixen i les consultes s’han disparat –comenta Marquès–. Fem acompanyament i atenem els dubtes de la ciutadania. Molta gent no sap on anar quan té un problema i la informació és un dret. Això s’ha traduït en un augment d’aquestes tasques d’assessorament”.
La ja exsíndica explica alguns dels temes que han passat el darrer exercici per la taula de la institució, tots ells vinculats a l’actualitat de la ciutat.
“Ens han arribat moltes consultes relacionades amb les multes posades per l’Ajuntament a la ciutadania per deixar el cartó fora dels contenidors”. Les sancions per aquesta infracció són de 200 euros i moltes persones van portar la seva queixa a la sindicatura disconformes amb la sanció.
Isabel Marquès: “L’administració no dona drets, els ha de complir mitjançant una bona gestió envers la ciutadania i actuant amb diligència”
“En molts casos el cartó era fora perquè el contenidor estava ple –explica Marquès– i en altres, l’havien dipositat dins, però algú havia remenat el contenidor i l’havia tret fora”. Al carrer, no hi ha proves de qui ha deixat el cartó a la vorera i, davant el dubte, “ha de primar la presumpció d’innocència”, diu Marquès, que ha demanat l’Ajuntament que “en compliment de l’ordenança, abans de posar sanció per primera vegada, en faci un avís”.
La polèmica per l’ampliació de l’illa de vianants del Centre també ha arribat a la síndica en forma de consultes. La més destacable, la formulada per la gent gran que viu als carrers afectats per la restricció. “Al principi es va fer evident la necessitat d’ampliar les targetes d’accés”. Les persones cuidadores de la gent gran no constaven com a residents i no tenien dret a accedir en vehicle fins al domicili per les tasques de cures o bé per acompanyar a la persona gran al metge. “Va costar que se’ls atorgués una targeta d’accés, però finalment el tema es va poder resoldre”.
Els patinets també han protagonitzat les consultes a la sindicatura. “En aquest cas han estat els més joves els que m’han fet arribar les preguntes, preocupats per les multes que han arribat a casa” i que han de pagar els pares o tutors, amb la consegüent esbroncada familiar.
“Els joves es queixen que no saben per on poden i per on no poden circular”. Ho diu l’ordenança, i hi ha senyalització vertical i al paviment avisant de la prohibició, però “els més joves no tenen carnet de conduir i tenen una manca d’informació important. Per això insistim de la importància d’informar els col·lectius afectats”.
A l’altre cantó del problema, els vianants han consultat a la Sindicatura que fer als espais més perillosos pel pas de patinets a gran velocitat. És el cas de la confluència del passeig del Vint-i-dos de Juliol amb la rambla d’Ègara. “Els avis tenien por de seure als bancs i que, en aixecar-se, se’ls enduguessin per davant”, explica Marquès.
En aquest cas, la síndica ha formulat la recomanació d’“incrementar la vigilància per evitar que els patinets circulin per la vorera” i, a Vint-i-dos de Juliol, “s’han treballat els casos individualment i s’han suprimit alguns bancs”.
Les consultes també estan relacionades amb temes d’assegurances, de consum, sanitaris o vinculades amb l’ensenyament, entre d’altres. “A vegades volen saber com presentar una denúncia i sovint el tema es resol amb un acompanyament”.
La disconformitat amb una resposta municipal, el desconeixement d’una normativa o la denegació d’una demanda se sumen a la llista de consultes, on destaquen les relacionades amb la dificultat per accedir a una prestació social, a un habitatge, a ajudes públiques o a la manca de resposta municipal a peticions d’alta al padró. En alguns casos, la documentació remesa per l’Ajuntament permet acreditar si l’actuació municipal ha estat correcta o no. En altres, una consulta al servei municipal permet obtenir una solució ràpida.
Marquès recorda que els síndics “han d’atendre, explicar i assessorar sobre els drets de la ciutadania. Per cada vuitanta greuges hi ha mil consultes”. Són el gruix de les visites i “si no assessorem, el tema pot esdevenir un greuge. Amb aquesta funció estem agilitzant les solucions i evitant tràmits innecessaris”.
Nebridi Aróztegui
La manca de resposta de l’Ajuntament lidera els greuges
El silenci de l’administració continua sent, en números absoluts, el primer dels greuges admesos a tràmit. Concretament, 49 persones van acudir durant 2022 a l’oficina de la sindicatura a la Masia Freixa per presentar la seva queixa per la manca de resposta de l’administració local.
En el discurs de comiat del càrrec al ple de la ja exsíndica de Terrassa, Isabel Marquès va enviar un missatge directe “a tota la classe política de Terrassa”. L’administració, va dir “no dona drets, els ha de complir mitjançant una bona administració envers la ciutadania i actuant amb diligència”.
Del total de reclamacions fetes per la sindicatura durant els darrers 11 anys a l’administració local, 43 encara estan pendents de resposta i algunes esperen des de fa més de tres exercicis. “Si no les accepten, han de respondre i argumentar per què. La ciutadania té dret a tenir una resposta de l’administració. El gest li permetrà decidir si recorre al contenciós”. Aquesta és una via poc habitual, donada la lentitud del procediment i el cost de contractar advocat i procurador, però la ciutadania té el dret de fer-ho un cop esgotada la via administrativa.
Durant l’any 2022 la síndica va fer dues actuacions d’ofici. Una relacionada amb la seguretat de les persones que caminen pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, en el tram entre l’avinguda de Josep Tarradellas i el carrer d’Alexandre Galí, donada la presència de gent gran i la circulació de patinets i bicicletes per la vorera.
Control i vigilància a Jaume I
En la segona va recomanar l’Ajuntament intensificar les inspeccions i la vigilància a l’avinguda de Jaume I, on els veïns denunciaven un excés de soroll per la música de dos establiments nocturns situats als números 192 i 184, i de molèsties i actituds incíviques dels clients al carrer.
Pel que fa als 138 greuges admesos a tràmit, 62 han estat tancats durant 2022: 17 amb recomanacions estimades, 4 greuges estimats, un greuge estimat parcialment i 34 resolts mitjançant una actuació intermèdia. Sis greuges han estat finalment desestimats.
