Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“La ciència és un magnífic mobiliari per al pis superior d’una persona, sempre que el seu sentit comú estigui a la planta baixa”, Oliver Wendell Holmes, metge estatunidenc, poeta, professor, conferenciant i autor (1809, Cambridge – 1894, Boston).
Quina raó que té! En nom de la ciència es fan tantes coses sense pensar que quasi fa por. Tot el que no passi per la reflexió, sigui provat i aprovat pel sentit comú, no hauria de tirar endavant, ens hi va la vida, la pau i la salut física i mental. De les vint-i-quatre hores del dia n’hauríem d’estar vint-i-tres a la planta baixa i una al pis superior!
En menys d’una setmana han sorgit quatre notícies que fan pensar i molt sobre aquesta manca de seny, són aquestes: “Un jurat posa una pena i en el mateix moment de fer-la publica demana al govern que la redueixi…”, “Els creadors de les IA (intel·ligències artificials) demanen que els governs les frenin…”, “A la vellesa ser mare per no estar sola…”, “Un home té més de 500 fills biològics…”. Algú entén que està passant?
“Un jurat posa una pena i en el mateix moment demana al govern que la redueixi”, a veure, deixant a part el què i el qui, se suposa que un jurat “delibera”, que no delira, i dicta una sentència que creu justa pels fets jutjats, poca confiança em genera que el jurat imposi una pena i en el mateix moment de fer-la pública digui que considera que és massa llarga i demani al govern què dicti un indult per tal que no l’hagi de complir tota. Vostès entenen la justícia? De veritat la justícia està deslligada de la política? O potser li interessa mantenir-se lligada a ella puig que ja li va bé aquest joc de l’estira-i-arronsa? Uf, quin tuf!
“Els creadors de les IA (intel·ligències artificials) demanen que els governs les frenin”. Que els governs les frenin? Pareu-les vosaltres, que sou qui les manegueu!, Els governs han d’establir línies que no puguin passar aquests creadors d’IA, comitès d’ètica per valorar i regular aquestes IA, alhora que lleis per protegir-nos d’elles, sobretot a nens i joves, tenint cura de la tan malmesa salut mental. Com sempre, ja anem massa tard regulant. Quan els avenços surten al carrer abans de ser revisats èticament, i regulats jurídicament, arriben notícies com aquesta: “Després d’estar tancat dies a casa conversant solament amb intel·ligències artificials, se suïcida”. Ens haurien de fer pensar i molt.
“A la vellesa ser mare per no estar sola… Mare-àvia d’una criatura de pare mort fa tres anys i mare de lloguer”, una criatura que neix d’un progenitor mort, d’una donant d’òvuls i en un ventre de lloguer d’una altra dona, algú en dona més? I l’adopta com a mare l’àvia paterna. No sé què en pensen vostès, jo em pregunto: algú ha pensat en la criatura i les seves necessitats afectives? De relació parental? De salut física i mental? És més important que un adult se senti acompanyat que els drets fonamentals de l’infant? Perdre un fill és el més dur que li pot passar a un pare o una mare, però la seva pèrdua no justifica tenir un nadó fet a mida per no sentir-se sol, i menys a una edat que ja no hi ha les condicions adients per tenir-ne cura. El tema és que, com deien abans: “Pagant, Sant Pere canta”, i hi afegien: “Amb permís dels capellans”, que bé a dir: “Qui té diners ho pot comprar tot, que ningú li dirà res, i li riurà les gràcies”. No s’hi val tot quan està en joc la vida i la salut integral d’un infant!
“Un home té més de 500 fills biològics”. Com a mínim se li pot dir narcisista, oi? Alerta, jovent, abans d’intimar amb algú haureu de fer-vos proves d’ADN, qualsevol pot ser mig germà vostre! Deuen pagar molt bé la venda de semen, oi? Estaria bé que hagués de pagar la manutenció, els estudis i la sanitat de tots. No tinc paraules per a tanta animalada… Saben què em recorda? La pel·lícula “Els nens de Brasil”, del 1978, basada en la novel·la homònima del 1976 escrita per Ira Levin, del director Franklin J. Schaffner, en què clonaven Hitler i feien l’experiment de posar-ne un a diverses famílies de diferent tarannà a veure si sortien com l’original. Uf, era terrorífica!
En un món accelerat, manipulat per les IA, en què ni un jurat es creu el que sentencia, en el qual els infants no tenen ni el dret a una sana infantesa, en què les violacions de criatures per criatures estan a l’ordre del dia, quan el que els toca per edat és jugar i socialitzar, cosa que ja no podran fer perquè el temps sempre va endavant i se’ls ha robat la infància, privant-los de la llibertat de créixer amb dignitat gaudint de cada etapa de la vida en lloc de patir-les i cremar-les, emmalaltint fins a llevar-se la vida. Hi farem alguna cosa els adults? Potser cal un cop de puny sobre la taula i posar a lloc el seny i la rauxa, no creuen?
Recordin que el que ens pot fer lliures és la capacitat de pensar i decidir. Per fer-ho ens hem d’allunyar del brogit que, esbojarradament, fa que actuem com marionetes manipulades per un grup de milionaris que tan sols pensen a fer més diners a costa de destruir el món i tots els que no els obeïm, unes persones sense criteri, som fàcils de manipular. Cal més filosofia, més diàleg, més jocs amb amics al carrer, córrer, suar. I, sobretot, aparcar mòbils, tauletes, IA, ja que primer hem d’aprendre a pensar per nosaltres mateixos i després ja valorarem les màquines que els interessa colar com a més sàvies que nosaltres, ves a saber la humanitat de qui les estructura!
Diu Voltaire, François Marie Arouet, escriptor i filòsof francès (1694-1778, París, França): “El sentit comú no és gens comú”. Puix que amb això ja ho ha dit tot, a veure si ens animem i el treballem una mica, perquè una mica de rauxa pot ser divertida, però massa ens porta a mal port!
