Orella d’Ós és un grup musical matadeperenc format per Roc Badia, cantant i guitarrista, Oriol Ventura com a bateria, Gerard Casulleras al piano, Èric Elias al baix i en Néstor Pérez com a guitarrista. La banda va néixer a finals del 2021 i ja ha gravat el seu primer disc, “Rescat emocional”. Des de la seva formació han realitzat un total de 3 concerts, un de presentació a la ciutat de Terrassa i dos al poble de Matadepera.
El Roc Badia i l’Oriol Ventura ens parlen sobre els inicis de la banda, les dificultats del món de la música i del seu nou àlbum “Rescat emocional”, que es va publicar aquest passat 1 d’abril.
On i com neix el grup? R: Neix amb el Gerard Casulleras i jo a Matadepera. Volíem començar a fer música amb l’objectiu de fer el que ens agrada, sense buscar vendre. Veníem del grup Atretz, un projecte en el qual sí que es buscava jugar amb el que agrada a la gent, amb el que vol escoltar. Amb la pandèmia vam descobrir el tipus de música que ens agradava i vam perseguir-ho. Vam buscar els altres membres del grup: L’Oriol com a bateria, l’Eric Elias al baix i el Néstor a la guitarra, que el vam veure un dia i va ser amor a primera vista.
Amb quin gènere musical us identifiqueu com a grup? O: Som un rock, pop experimental. A les bases rítmiques sempre els hi poso una mica de fragàncies de diferents gèneres com pop o disco. R: És molt difícil etiquetar-se. Com que el projecte va néixer per experimentar se’ns obren possibilitats per provar-ho tot i a mesura que anem fent s’anirà definint. Ara de moment és rock progressiu alternatiu experimental i pop.
Teniu algun referent musical o us inspireu en algun artista? R: Ens inspirem en grups de rock i sobretot grups de grunge de l’època dels anys vuitanta. També grups de rock progressiu com Pink Floyd, Porcupine Tree i The Pineapple Thief. Pel que fa a artistes per separat m’inspira molt l’Steven Wilson i el Chris Cornell.
Quina història hi ha darrere el nom d’Orella d’Ós? R: Orella d’Ós és una flor autòctona de Sant Llorenç i és bastant salvatge. Quan va sortir el projecte va ser l’època de confinament i a mi em va servir per reconnectar amb la natura, parar i respirar. A més necessitem les orelles per escoltar i per sentir.
Es diu que el món de la música no és fàcil, sobretot als inicis. Amb quines dificultats us trobeu o us heu trobat des que veu començar? O: Recordo un moment concret en què en un concert va haver-hi un senyor gran que es va acostar i ens va dir que volia ballar i que amb aquesta música no es podia. R: Jo ho entenc. En l’àmbit d’ajudes externes costa moltíssim, tant per tocar concerts com per promocionar-se. A mi m’ha quedat clar que ara per ara estem sols. No hi ha ningú que et vulgui promocionar, no trobes a cap discogràfica que li interessi el projecte que estàs fent perquè el que estem perseguint com a societat és música comercial, música molt consumista i curta, que no duri més de 2 minuts perquè si no cansa. Ningú apostarà per tu si no té la seguretat que allò funcionarà. En part ho entenc, però sempre tens l’esperança de trobar algú que ho faci. O: L’única ajuda que tenim és l’André, un productor que parla molt de nosaltres als seus contactes i ens ajuda a mixar i produir.
Acabeu de treure el vostre primer àlbum “Rescat emocional”. Com ha sigut la preparació darrera aquest projecte? O: Volíem gravar un disc, però no volíem gastar-nos tants diners. Jo tinc un soterrani a casa els meus avis i vam pensar a muntar un estudi allà baix. El vam estar netejant dos dies sencers i després ho vam muntar per gravar els temes. R: Vam gravar en directe, els cinc músics tocant a l’hora. Era arriscat, però ens motivava la idea perquè es guanya molta energia i molt dinamisme fent-ho així. Aquests 6 temes són un recull de 12, on es mostra tot aquest procés de creació del grup. Vam fer un concert de presentació dels 12 temes, però finalment vam decidir fer una llista de 6 ben fets i els vam gravar. El procés va ser molt casolà, poc produït i molt natural. O: El lloc on hem gravat el disc té la seva sonoritat i el so és la sala. Aquesta s’enfonsarà en uns mesos i ja no el tindrem més. En el disc ho tenim capturat per sempre.
Com descriurieu aquest disc en 3 paraules? O: Capsa de sorpreses. A l’àlbum et pot sortir un tema de 9 minuts que acaba totalment diferent de com comença, també pots trobar un tema súper fosc i de sobte un tema que és llum.
“La lluita del Kiwi” és el single que obra el disc. Quina història hi ha darrere el nom i la cançó? R: Quan vaig escriure aquesta cançó em vaig transportar a quan érem petits a l’escola. Kiwi és un ocell que no pot volar. Quan algú no encaixa a l’escola és molt evident i se l’allunya de tothom. A “La lluita del Kiwi” m’imagino una nena que no acaba d’avenir-se i que la societat no només no l’ajuda sinó que li fa saber que no encaixa, li recorden constantment. També és un símil de com està anat tot plegat avui en dia. La sonoritat d’aquesta cançó és més fosca i més grungera.
Teniu algun projecte entre mans? R: El 28 de maig farem un concert a la Nova Jazz Cava de Terrassa. O: I estem gravant el segon disc, però ja no ho fem al soterrani sinó a estudis. R: La idea d’aquest segon àlbum és fer-ho de manera molt diferent del primer: Molt produït, molt pensat part per part i gravat amb músics per separat. Cap a l’octubre sortirà el projecte, que va lligat a un llibre de flors, però no podem dir més.
On us agradaria arribar professionalment? Teniu alguna meta per complir? O: Jo ja he complert la meva meta, tot i que sé que encara hi ha molt camí per recórrer. Clar que m’agradaria pujar a escenaris més grans i que la gent ja no ho veies com a un projecte de nens sinó com el que realment és, un grup de rock and roll molt treballat i que ens surt de dins. El meu objectiu el vaig complir quan vam tocar a l’Hotel de Matadepera en petit comitè, tots junts i amb els nostres amics orgullosos a primera fila. R: Jo penso igual. Jo soc fanàtic d’aquest tipus de música i aquí a Catalunya el trobo molt poc. Hi ha molta gent que fa música, però m’agradaria trobar el camí perquè aquest gènere pogués arribar a més persones. Ara de moment paguem per tocar i ho farem fins que ens cansem, perquè tal com deia Dave Grohl: “la millor manera de promocionar-se és tocar”.
