Ha crescut com han crescut alguns petits de la família, segurament amb menys atenció de l’entorn. Veïns, comerciants i usuaris del carrer de Topete, a Terrassa, i el seu eix sud-nord de continuació també demanen atenció als seus problemes amb el trànsit.
El govern municipal ha anunciat aquest divendres que les actuacions previstes als carrers d’Arquimedes i Galileu, les primeres del seguit d’intervencions per reduir-hi el trànsit de pas abans d’erradicar-lo, començaran a l’abril. Això dels carrers de Galileu i Arquimedes clama al cel, diuen, però i nosaltres? Aquest “nosaltres” al·ludeix als veïns d’un altre eix que també suporta un alt volum de trànsit. Des de fa dècades, les parets d’edificis del carrer de Topete i el de Sant Antoni (i la continuació, el del Mas Adei) sofreixen el negre maquillatge del fum, una mostra (no la pitjor, però demostrativa) del que el veïnat exclama: també ells sofreixen el pas continuat de vehicles, en el seu cas de sud a nord, travessant el Centre.
Al carrer de Topete els afectats no s’han organitzat amb la consciència col·lectiva d’altres damnificats per problemes similars, però sí han aparegut anotacions de queixa en les xarxes socials en els últims mesos: “Els veïns del carrer de Topete també…”. Al carrer del Mas Adei sí que es van penjar pancartes de crítica demanant una intervenció municipal.
Tram del carrer de Topete / ALBERTO TALLÓN
El Pla de Mobilitat Urbana de Terrassa 2016-2021 feia constar que el carrer de Topete era una de les vies amb “elevades intensitats de trànsit”, com altres similars que travessaven la zona central de Terrassa. El mateix pla equiparava aquesta densitat a la d’Arquimedes i Galileu, amb una càrrega de vehicles molt similar a la d’aquestes dues vies: una mitjana de 10.000 vehicles al dia.
Quatre carreteres
Josep Ribera va néixer al carrer de Topete. Aquesta via, adverteix, mai ha estat un carrer, “sinó una carretera”. De fet, no són pocs els terrassencs que continuen dient “Les quatre carreteres” al punt d’encreuament entre la carretera de Rubí (una), la carretera de Montcada (dues, una en cada direcció) i el carrer de Topete. Quan el Josep era un nen, en els anys 1950, passaven per allà alguns vehicles a motor, però també carros tirats de cavalls. Ara, des de fa dècades, el carrer de Topete és un dels més saturades de Terrassa i estudis municipals el situen al mateix nivell de càrrega de els de Galileu i Arquimedes.
“Estem acostumats a la pol·lució”, diu amb un punt de resignació Jordi Vilet, antiquari amb establiment al carrer. I agrega que la cosa té difícil solució, Si no és aquí, hi haurà alt volum de circulació en una altra zona no gaire pròxima “si, com es diu, l’ampliació de l’illa de vianants arriba també al carrer de Topete”. Si és així i els busos, per exemple, “només transiten per l’avinguda de Jacquard, cap a una direcció i cap a l’altra, la que es col·lapsarà serà l’avinguda de Jacquard”.
/ ALBERTO TALLÓN
Puri del Río, farmacèutica, és de parer similar: treure cotxes d’un costat significa portar-los a un altre, exportar el problema. Caminar al migdia d’un dia laborable pel carrer de Topete, sobretot pel tram sud, és trobar-se amb desenes d’infants i famílies que tornen a casa després de la franja matutina d’horari escolar. És especialment a aquestes hores quan es nota més tràfec, fins i tot de vehicles que pugen per Topete. “La setmana que ve, sense escola, es nota molt el descens de trànsit, com en els caps de setmana”, diu Puri del Río. Un altre problema greu que subratlla: el que pateixen els repartidors. No hi ha zones de càrrega i descàrrega.
Passos de vianants
Al carrer de Topete no hi ha passos de vianants amb bandes reductores de velocitat i els convencionals estan despintats. Milers de cotxes pugen cada dia per aquesta via. Els que no giren cap a alguns dels carrers adjacents segueixen fins a la plaça del Doctor Robert. Aquests són la majoria. “La ciutat és com és i la Mútua està on està. I des de determinades zones, des del sud, només es pot accedir a MútuaTerrassa pel carrer de Topete”, apunta Jordi Servós, president de la cooperativa TeleTaxi Egara.
A la plaça del Doctor Robert, la majoria dels vehicles giren a la dreta cap a l’avinguda de Jacquard, catapulta de sortida cap al carrer de Colom i la carretera de Castellar. Molts altres, però, acaben al carrer de Sant Antoni, continuant l’eix nord-sud que avui ens ocupa. Arriba una ambulància amb la sirena activada i toca apartar-se. Centenars d’automòbils ascendeixen pel carrer de Sant Antoni. El gruix contínua per Mas Adei cap a la estació del Nord. Els menys giren cap a la Creu Gran. L’eix Topete–Sant Antoni, el germà petit de la congestió, s’acaba.
“Això té difícil solució”, diu Jordi Vilet. I el taxista Jordi Servós diu quelcom semblant.
