Diumenge és el Dia Internacional de consciençació sobre l’autisme, una excel·lent oportunitat per saber-ne més sobre aquest trastorn que afecta un de cada 100 nens al món. En parlem amb la logopeda i mestra d’educació especial del centre educatiu L’Heura Sandra Donadeu.
Què és l’autisme? És un trastorn del neurodesenvolupament que provoca alteracions de la comunicació i de la interacció entre les persones. Condueix a patrons de conducta repetitius. De vegades, restringits.
Els trastorns de l’espectre autista apareixen als primers anys. Com es detecten? Hi ha una simptomatologia molt variada. Hi ha des d’autisme lleu fins a casos molt severs. En general, són nens que tenen dificultats per interaccionar amb els altres. Els costa mantenir una conversa. Sovint, són persones que tenen un gran interès en un tema concret, que els apassiona. La resta, els interessa ben poc. Solen tenir dificultats amb el contacte visual o la gesticulació. Hi sol haver manca d’expressió facial.
Què han de fer uns pares que sospiten que el seu nen pot tenir aquest trastorn? El més important és derivar-ho a un professional que pugui fer un diagnòstic clar. Els mestres, de vegades ens adonem de coses. Ho comuniquem als pares i ells acudeixen a un especialista, que ho valorarà i farà un diagnóstic.
Vostè fa vint anys que tracta amb nens autistes. Tot i que el trastorn és per tota la vida, com fa que els nens millorin? Molts dels nens que tenim a l’escola tenen autisme. Estem al seu costat en tot moment. Fem teràpia, jocs. Els estimulem i els ajudem a comunicar-se. Els donem eines, tant als pares com als mestres, per tal que puguin treballar totes les àrees que tenen afectades.
Solen ser nens que necessiten rutines molt marcades. Sí. Els canvis els alteren molt. De fet, tot el que se surt de la seva normalitat. Quan els treus de la seva zona de confort, poden aparèixer alts nivells d’ansietat. No els interessa l’intercanvi. Els professionals que treballem amb ells hem de fer molta feina d’anticipació, d’estructuració. Els programem tot el dia i necessitem que ho entenguin. Quan hi ha un esdeveniment especial, els ho hem d’explicar molt bé. Els hem de preparar. Utilitzem molt els suports visuals.
Com hi treballa des del seu vessant de logopeda? El primer que has de fer és saber quines àrees tenen més afectació. Pel que fa a llenguatge, l’expressió i la comprensió no estan al mateix nivell. Pot ser que el nen s’expressi prou bé, però li costi molt entendre el que li dius. O al revés. Pot ser que t’entengui bé, però tingui molts problemes per verbalitzar les seves sensacions, emocions o necessitats.
Li fan molt de cas? La veritat és que solen tenir poc interès a interactuar. Solen anar a la seva. Tenen molts problemes amb la pragmàtica, amb l’ús del llenguatge. És l’aportació que fem els logopedes.
Vostè treballa en una escola d’educació especial, però hi ha nens amb autisme que van a escoles ordinàries? I tant! En el nostre cas, treballem amb casos especialment severs. Si es pot, s’intenta que la majoria de nens que tenen alguna necessitat especial vagin a l’escola ordinària. Quan parlem d’un autisme molt sever, el simple soroll d’una classe els pot alterar. Hi ha nens que no es volen eixugar els cabells per què el soroll de l’assecador els molesta. Solen ser també molt selectius amb el menjar. No els agrada barrejar els aliments.
Els interessos d’aquests nens segueixen algun patró? En general, hem vist que els agraden molt les coses que giren. Veus que molts nens agafen un cotxe de joguina, però no el volen per jugar. Van girant la roda. Centren tota la seva atenció en allò. I s’hi poden estar molta estona. A molts, els agraden els trens. D’altres necessiten un objecte per dur-lo al damunt. Els estimula, els relaxa.
És cert que alguns nens amb autisme tendeixen a ser superdotats? N’hi ha que són molt bons en algunes coses, però jo no parlaria de superdotats. Com que són molt mecànics, molt de rutines, molt d’estructures, hi ha feines que les poden fer perfectes. Però tenen problemes amb el raonament. A l’escola treballem en un entorn molt estructurat.
Per a què serveix el Dia Mundial de l’Autisme? Fonamentalment, per donar-ho a conèixer aquest trastorn, per conscienciar la gent i també per tal que la població ho conegui i estigui informada. Han de saber que hi ha persones que processen la informació i entenen el món de manera diferent.
La manca de comunicació pot desesperar, especialment a les famílies. Per això cal conscienciar les famílies i la ciutadania en general. Aquests nens poden tenir actituds que no acabem d’entendre. A un nen amb autisme li pots dir deu vegades que reculli un paper i no ho farà. No és tossut, ni s’està portant malament. És que no t’entén! En aquest sentit, t’hi pots comunicar molt millor mostrant-li una imatge en una tauleta.