Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
És clar que els bancs centrals estan seguint una política de manual amb la pujada dels tipus d’interès per intentar corregir la inflació. Aquesta situació ja ha començat a fer trontollar algunes entitats bancàries per l’efecte sobre la valoració de la renda fixa en els balanços bancaris, i s’han començat a produir compres entre entitats amb l’ajut de línies mil milionàries de liquiditat per part dels bancs centrals o dels estats corresponents, per tal d’evitar l’efecte contagi i un pitjor efecte de pànic en el mercat. De tota manera, esperem cap a final d’any una nova situació coincidint amb l’actualització dels interessos variables de les hipoteques més antigues, que portaran un cert augment de la morositat que tornarà a posar a prova l’estabilitat del sector bancari.
Què passa mentrestant als mercats? Doncs que si mirem enrere el que ha passat a les tres últimes correccions, malgrat que es diu que els mercats s’anticipen a la realitat per fonamentals de les empreses, els mercats no van corregir fortament fins que els bancs centrals no van començar a reduir els tipus d’interès, o sigui, quan la recessió ja la teníem a sobre. A més, concretament en l’última correcció important, els tipus van mantenir-se durant quasi dos anys a prop d’uns màxims, i el mercat va seguir pujant fins que els tipus oficials varen tornar a caure.
Per tant, què podem esperar avui? Doncs si fem cas al passat, els inversors són molt optimistes i els mercats no han caigut fortament fins que la situació ja és molt evident i els bancs centrals ja estan prenent mesures per corregir la recessió. Així, sembla avui que tenim un escenari d’una certa eufòria alcista, que pot allargar-se fins que no es controli la inflació, fins i tot mentre es mantinguin els tipus d’interès a màxims, esperant caure després de les primeres mesures de retallada de tipus dels bancs centrals.
