Rosa Ferrer, professora d’infermeria, Mestratge en Bioètica i en Gestió i Admistració
Fa unes setmanes, vosaltres, que us dieu Metges de Catalunya (MC), vàreu signar unes millores només per a vosaltres amb la Conselleria de Salut, no vàreu tenir en compte cap dels altres professionals sanitaris, companys, per cert, de la malmesa sanitat catalana.
En aquells moments, des d’aquesta columna en vaig fer ressò, us vaig felicitar per la millora, alhora que us demanava que no oblidéssiu els vostres companys, cosa que, evidentment, us vàreu passar pel forro, fent allò que tan clar diu el refrany castellà “ande yo caliente riase la gente”, el cas és que la gent no està per riure, ni nosaltres les infermeres ni tots els altres companys de sanitat tampoc.
No mireu només el vostre melic, sinó que esteu denigrant, sense motiu, amb les vostres actuacions, les companyes i companys que estem treballant i hem estat treballant braç a braç amb vosaltres, i no tan sols això, també molt sovint parem els cops assumint actuacions que no ens pertoquen i hauríeu d’afrontar vosaltres, però el que esteu aconseguint és un retrat a mida de les vostres mancances.
Com creieu que es pot encaixar això? Notícia del 23 de març del 2023: “La sentència, no ferma, del Jutjat del Social número 3 de Terrassa deixa sense efecte el nomenament de dues infermeres com a caps de servei del Consorci Sanitari de Terrassa (CST); fruit de la demanda de conflicte col·lectiu interposada pel sindicat Metges de Catalunya”. A mesura que anava buscant i llegint el que us havia portat a fer la demanda de conflicte més vergonya sentia. Segons diu el secretari general de l’organització, Xavier Lleonart: “I és que les tasques que han de dur a terme determinats càrrecs de gestió han d’estar assumides per professionals amb un nivell acadèmic i d’especialització tècnica que en cap cas ha de ser inferior al del personal mèdic”. Perdó, inferiors en què? Diferents, sí, inferiors… Fora que sigui en prepotència no li veig cap inferioritat, potser la universitat hauria d’aclarir quina diferència d’inferioritat hi ha entre dos títols de grau. Mireu, ni vosaltres els metges, ni nosaltres les infermeres sortim del grau de la nostra carrera amb la il·luminació divina de saber fer-ho tot, ni de poder gestionar un servei; si la vostra demanda s’hagués basat en manca d’experiència o no tenir un mestratge en gestió i administració, tant en el cas d’un/a facultatiu/va metge/metgessa com d’un/a facultatiu/va infermer/a –les infermeres i els infermers també són facultatius, tal com determina la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), aprovada l’any 2003, que reconeixia la facultat professional de la infermera i, per tant, eliminava definitivament la divisió entre professionals sanitaris facultatius i no facultatius–, hi hauria estat d’acord, però això no us importa en absolut, si és un/a infermera/a és inferior i si és un metge se li suposa la seva superioritat “intel·lectual/professional” per ser-ho. Dieu també, segons he llegit, que el CST si ha contractat infermers/es per exercir uns càrrecs és per estalviar diners, ja que el que cobra un metge és superior al que cobra una infermera. Ah, que també pertanyeu al grup dels que penseu que en un mateix càrrec vosaltres teniu dret a un sou més alt que un altre professional? Això és un insult a una ment, mínimament normal, al CST i a tot el col·lectiu de professionals de la salut!
Mireu, al llarg de la meva carrera professional (cinquanta anys), he compartit tant feina com estudis de mestratges amb molts companys metges, també he sigut professora tant de postgraus com de mestratges pluridisciplinaris, és a dir, on hi havia metges, infermeres, psicòlegs, etc. i mai, mai vaig viure amb els companys el més mínim acte o mostra de superioritat com la de la vostra arcaica actuació, ans al contrari, hem fet pinya per fer equip sense el “jo soc més i millor”, perquè la base de l’ètica, el respecte, que ens hauria d’unir el teníem tots molt clar, així com els seus principis: justícia, igualtat d’oportunitats per a tots, autonomia… Cal definir-ho? Crec que la mateixa paraula ho diu, i nosaltres les infermeres ho tenim de sobres reconegut, no ens cal anar de la maneta de ningú. Beneficència és el que no heu tingut en compte en jutjar d’incompetents companys sense res més que no tenir el mateix grau que el vostre. No maleficència, aquesta literalment l’heu obviat, ni tan sols l’heu tingut present. Ah, per cert, vaig fer el mestratge de bioètica fa més de vint anys i mai cap company va mostrar-se superior per ser metge, el mateix va passar en el mestratge de gestió i administració, també compartit amb metges!
Molt bé per a Miquel Poch Reig, director de Recursos Humans del Consorci, quan diu que: “Totes dues presentaven la formació i experiència suficient per ocupar sengles càrrecs de gestió. I no només això, sinó que avui dia ja hi ha altres centres de salut que depenen de la seva entitat, com el de Rubí, amb una infermera al capdavant”. També mantenint-les als càrrecs mentre presenten recurs a la sentència i esperen la seva resolució.
Explicar-vos, per si no ho teniu gaire clar, què és el que em sembla: dirigir un servei no es basa a manar i manar, sinó a gestionar i administrar els seus recursos de la manera més efectiva, tenint en compte l’eficàcia i el benestar de les persones que hi treballen, siguin o no de la mateixa “categoria professional”, i també el benestar dels que necessiten l’atenció professional perquè puguin tenir la més bona i la més ràpida.
Sincerament, penso que teniu molt temps lliure que fa que elucubreu, i que teniu massa por d’un col·lectiu que sovint us treu les castanyes del foc. Em recordeu el que demanaven des d’una universitat carca i feixista quan estàvem en la transició d’ATS a Diplomat, en un escrit penós i deplorable en contra d’aquest pas tan necessari, que ja arribava tard en relació amb Europa i els Estats Units, i que ressaltava una frase que deia: “Si enfermería entra a formar parte de la universidad, degradará la calidad de la misma”, conservo aquest “alliçonador” escrit d’aquella “degradada” universitat. Mai hauria pensat que des de Catalunya, en ple segle XXI, hi hauria companys professionals que em recordessin aquell escrit de “la España profunda”.
Per cert, crec que teniu tot el dret a reclamar el que us pertoca fer (feu-ho, si us plau) exercint la vostra professió, com és estar fent la vostra feina als caps, on per falta de vocacions de metges de família (ja ens heu deixat clar que no és una especialitat de prou categoria per a alguns de vosaltres) infermeria ha d’atendre, tan bé com sigui possible, els malalts que hi arriben buscant una visita mèdica. Això sí que és feina per a un graduat en Medicina i cirurgia. També hauríeu de reclamar el que és just que us retorni a vosaltres, més tenint en compte que ho fan molts dels vostres companys de la Unió Europea, tot el que implica una invasió agressiva de teixits, és a dir, punxar tant intramuscular com endovenós, com subcutani, és un rol autònom de la vostra professió que estem fent les infermeres com a rol de col·laboració. Com que ja tenim molta feina amb la nostra, proposo que infermeria retorni als seus responsables tot el que impliqui una punxada, potser així tindreu la feina que us fa falta per perdre una mica la por que us deixem sense feina.
Crec també que el Col·legi de Metges s’hauria de pronunciar. No crec que tot el col·lectiu mèdic estigui d’acord amb la denúncia.
Penseu que soc massa dura i agosarada parlant-vos així? Doncs mireu, la vostra patètica superioritat després de cinquanta anys com a professional, havent treballat amb molt bons companys, metges de gran categoria professional i personal, amb qui va haver-hi respecte, companyonia, no és que m’emprenyi, sinó que el que em provoca és tristesa i, com ja he dit, vergonya per la penosa imatge que esteu donant.
Rectificar, recordeu, és de savis. I algú us ho havia de dir! Perquè com deia Martin Luther King Jr.: “Hem d’aprendre a viure junts com a germans o a morir junts com a necis”, sempre podem escollir, oi?
