El periodista Pere Mas té una llarga trajectòria als mitjans de comunicació, però sobretot a la ràdio, amb la que comparteix des de naixement un lligam emocional. Els seus primers anys els va passar a TV20, a Matadepera Ràdio i venent publicitat a Ràdio Terrassa. A poc a poc, Mas es va anar fent camí en el sector del periodisme. Va estar durant 10 anys a COM Ràdio, va fer l’informatiu del migdia i poc després va codirigir amb Joan Barril el matinal. Amb els anys, el periodista matadeperenc va saltar a Catalunya Ràdio, on va substituir durant quatre anys a l’Antoni Bassas al “Matí de Catalunya Ràdio d’Estiu”. Al mateix mitjà de comunicació, Mas també va dirigir el programa d’entreteniment “Tot és molt confús”. A la televisió Pere Mas ha treballat a TV3, col·laborant durant 8 anys al magazín “Divendres” i dirigint el programa “FAQS”. També ha fet premsa al diari Sport, fent crònica de ràdio i televisió. Actualment, el podem escoltar a “L’ull de poll” i al “Món a Rac 1”, al costat de Jordi Basté.
Vas començar a estudiar ciències químiques i després et vas llicenciar en ciències de la comunicació. A què es va donar aquest canvi? Vaig fer el primer any de química i després vaig fer la carrera de periodisme. A mi sempre m’ha agradat la ràdio, era el pesat que sempre trucava perquè m’apassionava. Quan jo tenia catorze anys dedicar-se a la ràdio era una cosa molt farandulera i no hi havia tants fronts com ara. Sempre he sigut molt quadriculat i les ciències pures m’anaven molt bé, però va arribar un moment en què vaig haver de prendre una decisió i vaig pensar que estudiar ciències químiques i tenir la ràdio com a hobby era la millor opció. Això va ser un pla que es va demostrar fatal. El contacte amb la professió fa que t’hi enganxis i el fracàs acadèmic va fer que decidís estudiar la carrera.
I has tingut una llarga trajectòria professional… La vida et va donant oportunitats i jo estic molt agraït. He tingut oportunitats i també sort, i ho he aprofitat. Segurament hi ha gent igual o més capacitada que jo que no ha tingut mai aquesta possibilitat. Jo mai de la meva vida m’hauria imaginat que dirigiria un programa tan important i creatiu com el FAQS. Va ser un màster de televisió brutal.
Dins de la comunicació, has fet i fas molta ràdio, però quin és el sector que més t’agrada? La ràdio, la premsa o la televisió? Abans o un era de ràdio o de televisió o de premsa escrita. Va haver-hi un moment que jo vaig estar escrivint notícies al diari pel Grupo Zeta, treballant a la ràdio del Grupo Godó i estant a la Televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vaig estar a tres de les grans potències comunicatives de Catalunya. Jo no escric molt bé, escric correcte, però el meu millor terreny és la ràdio, hi tinc un lligam emocional.
Ara estàs a L’ull de poll a “El Món a Rac 1”. És una secció que dura 5 minuts. Quina preparació hi ha al darrere? Hi ha una preparació d’estar al dia de l’actualitat informativa. No puc arribar allà sense saber tot el que ha passat les últimes 24 hores i necessites acumular molta informació. Ara el Basté em fa intervenir bastant, com a cinquè tertulià. Aquell famós “Pere Mas, vols dir alguna cosa?”, que sap que el que direm amb el Tian Riba incendiarà una mica la tertúlia si aquesta s’està calmant. A nivell de preparació és anar apuntant coses durant la tertúlia, jo a paper i boli perquè soc antic. Em preparo uns ítems del que diré i va passant sobre la marxa. Amb els anys ja coneixes molts als tertulians i les seves trampes…
Donar la teva opinió sabent que hi haurà molta gent que l’escoltarà i saber que potser rebràs crítiques, no t’intimida? Com ho gestiones? Han passat moltes coses a Catalunya, com el Procés, que ens ha fet mullar a tots molt més del que ens hauríem mullat en una altra situació. Jo ara no estic fent informació perquè quan intervinc al “Món a Rac 1”, l’oient ja sap que estic opinant. Quan dirigia el FAQS, en canvi, no estava opinant. Evidentment, tots tenim la nostra mirada i malgrat que tothom sap com penso perquè ho dic per la ràdio, quan s’ha d’informar s’ha de ser neutral. Jo a vegades tinc una opinió molt clara sobre un tema i saber que donaré la meva opinió sabent que hi ha persones properes a mi que estimo i que ho escoltaran no opinant igual, o que han pogut arribar a fer coses de les quals no estic a favor és dur, però el que no pots fer mai és parlar a la ràdio pensant qui ho sentirà.
I es pot generar el debat sobre informació i opinió… Sí que crec que podria haver-hi un debat ètic sobre per què un home que fa informació opina. Va haver-hi molt debat amb l’explosió del Procés sobre donar la teva opinió. Tothom sabia que jo per exemple era independentista, però a mi em va semblar que mentre no estigués lligat a unes sigles i mantingués sempre l’honestedat, no hi havia problema en posicionar-me. Així com estic en contra de la pena de mort i a favor de l’avortament, de la sanitat pública de qualitat, de l’ensenyament públic i privat en coexistència i puc dir-ho, per què no puc opinar de la independència? Semblava que si ho deies eres un il·legal terrorista. Jo no me n’he amagat mai.
Consideres que la feina del periodista és una feina vocacional? La feina del periodista és molt vocacional. La nota de tall abans i ara és molt alta i veus a gent molt preparada però amb orxata a les venes. Un periodista ha de tenir curiositat, capacitat crítica i d’observació. Jo he trobat a faltar gent més vocacional. Treure bones notes i formar-se és important, però la vocació és imprescindible en aquesta professió.
Què opines sobre que gent amb plataformes a les xarxes socials difongui informació i faci de periodista? A vegades la gent que està a xarxes no sap per què parla. Hi ha molta intoxicació. Però hi ha una cosa molt bona i és que no es pot amagar res. Si ho intentes amagar acabarà esclatant a xarxes i d’aquesta manera acabarà condicionant l’opinió pública i acabarà sortint si o si als mitjans. Molta gent que diu ximpleries a les xarxes es creu que estan fent de periodistes, però no ho estan fent, hi ha poca vocació canalitzada. Ara, n’hi ha que són bons comunicadors i tenen canals potents, però no els veig com una amenaça i no em sembla malament, com més siguem més riurem.
Com és una setmana laboral per a tu? L’any passat començava la meva jornada el dilluns a les 8 del matí i acabava el dissabte a les 3 de la matinada. En aquests moments estic en un moment de transició, assisteixo a tertúlies i faig reunions. No té res a veure amb la regularitat de l’any passat, era una bogeria. Per això ara no he corregut a buscar alguna cosa més.
Sempre s’ha dit que el periodisme és una carrera precària i on no hi ha feina. Quin consell donaries als joves que es volen fer un lloc en aquesta professió? La precarietat hi és a tots els àmbits, però sí que hi ha una crisi instal·lada en el sector que fa que sigui més injusta i dura que quan jo vaig començar. Si creus que tens vocació i que ho pots fer bé, llença-t’hi. Entra en contacte amb el mitjà de seguida i sigues pesat. També cal acceptar que s’haurà de treballar un dissabte a la tarda en comptes de fer un cafè amb els amics. Molts joves no volen fer-ho i no ho dic com una crítica, però és la manera de fer-te un lloc. S’han de consumir molts mitjans, tenir sort i llegir molt. Ets periodista les 24 hores del dia.
Quin ha sigut fins al moment el repte més gran de la teva trajectòria? Em venen 3 al cap. Quan vam posar en marxa el matinal amb el Barril i va ser la competència de Catalunya Ràdio. També quan vaig assumir la direcció del matinal de Catalunya Ràdio als estius i quan vaig assumir la direcció del FAQS a TV3. Mai he acceptat un repte que no cregués que podia fer.
Tens alguna meta encara per complir dins del sector? L’ambició està mal vista, però per què? Jo puc ambicionar moltes coses. M’agradaria tornar a fer alguna cosa a la televisió, com dirigir un programa o fer alguna cosa més a la ràdio. Tot i això, què faré que sigui tan bèstia com el FAQS? Ara ja es busca a gent més jove. Jo estic en un moment de descompressió i estic molt content perquè he pogut fer moltes coses durant tots aquests anys.
