“Mai vaig pensar a denunciar. Com, si no podia sortir sola de casa?”
“Els diners de la pensió no m’arriben per viure sola”. I continua vivint amb l’agressor.
I així, uns quants testimonis. Són vivències recollides en un estudi fet sobre l’impacte de la violència masclista en dones discapacitades, una diagnosi qualitativa que s’ha dut a terme a Terrassa i que ha estat presentada aquest dimecres a l’Ajuntament per la seva autora, la sociòloga Blanca Moreno.
Violència específica
La conclusió: la violència contra les dones discapacitades, específica, diferenciada, és “molt preocupant” i molt prevalent, és objecte de poca atenció pública i es produeix en àmbits diversos: la família, l’escola, la feina, amb factors desencadenants com la dependència econòmica que redueix el marge d’elecció, l’aïllament social, la menor credibilitat (compte, també als centres sanitaris) i les dificultats d’accés a la informació i l’assessorament.
L’estudi, primer pas d’estudis més profunds, recomana incrementar l’accessibilitat (inclosos actes públics), potenciar els grups de dones i altres xarxes de suport, formar millor els equips professionals d’atenció i oferir suport en lectura fàcil o llengua de signes a les afectades.
“Hem de canviar el paradigma”, ha dit Blanca Moreno.
