Carles Fornell
Max Planck creia que ciència i metafísica eren dues cares de la mateixa moneda. Deia: “Crec en l’existència d’un altre món exaltat per sobre d’aquest, on podem tenir un refugi en qualsevol moment.”
El pla material només explica l’1% de la realitat, com es pot conèixer el 99% restant? Cal anar més enllà de la matèria. Hem d’entendre que hi ha una realitat que no es pot demostrar científicament, ni amb els sentits ni amb la ment conscient; això no obstant, existeix i és molt real.
Segons els estudiosos de la metafísica, el pla material és la cara visible del pla superior. No és una altra realitat diferent, totes dues en formen part, però només són nivells vibratoris diferents. Tingueu en compte que nosaltres estem plens d’energia, en essència estem buits, s’ha de tenir en compte que estem fets d’àtoms i que en un 99% estan buits. Encara que el seu interior circulen protons i neutrons, el nostre cos està constituït per àtoms que van i venen amb el 100% d’energia, i cada cert nombre d’anys el nostre cos s’està renovant en l’àmbit material. Hem de ser conscients de la circumstància.
Tot i que l’àtom està buit, en el seu interior circula energia. Els humans estem formats per 7 mil quadrilions d’àtoms. És impossible intentar abastar-los amb la raó. Si apliquem el raonament deductiu, podrem arribar a la conclusió que estem, en definitiva, majoritàriament buits. Costa molt d’entendre, però la física de partícules ho té molt clar. Quan comencem a prendre consciència que som una amalgama de certes pinzellades de matèria, ens adonarem dels canvis en el nivell vibracional que provoca a les nostres vides. Anomenem vibració al moviment d’energia; en definitiva, som puntets de llum vibrant a l’espai tal com canviem de freqüència. L’energia més subtil és l’energia que vibra en freqüències altes, és a dir, més ràpid, però les freqüències més baixes són les més lentes, fet que ens alerta. Tenim una freqüència mitjana durant el dia de 62 a 72 MHz, i si baixa a 58 MHz, apareixen símptomes similars a una grip lleu.
Una nova teoria científica proposa que la consciència està basada en vibracions, específicament en vibracions sincronitzades o ressonàncies. A grans trets, la teoria de Jonathan Schooler, psicòleg de la Universitat de Califòrnia, i Tim Hunt, bioquímic i Nobel britànic, es basa en la noció que totes les coses a l’univers vibren a diferents freqüències. A escala subatòmica, la matèria com una sèrie de coses es pot descriure millor com a vibracions de diferents camps. Quan les coses comencen a vibrar juntes, diuen els autors, alguna cosa comença a succeir, les coses se sincronitzen i això permet l’autoorganització espontània, cosa que està lligada a estats de més complexitat i coherència.
Hi ha exemples notoris de com la naturalesa se sincronitza de manera espontània. Els làsers es produeixen quan els fotons de la mateixa freqüència se sincronitzen, la rotació de la Lluna està sincronitzada amb la Terra, de manera que sempre veiem la mateixa cara, i de la mateixa manera el sistema solar i tot el cosmos.
La ressonància és especialment rellevant en el cas de les ones cerebrals (delta, theta, alpha, beta, gamma), les quals són oscil·lacions o vibracions elèctriques del cervell que estan associades amb certs estats de consciència.
Els grups de neurones produeixen oscil·lacions en fer servir impulsos electroquímics per comunicar-se. Les ones gamma, per exemple, han estat observades on la comunicació al cervell es produeix a través de la coherència o sincronització cerebral. En altres paraules, la consciència no és més que la manera com vibra el nostre organisme i totes les coses.
Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues.
