Agents de la Policía Nacional han desarticulat a Sabadell una organització criminal delictiva especialitzada en el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, blanqueig de capitals i delictes contra la salut pública. El resultat de l’operatiu ha estat la detenció de cinc persones i l’alliberament de set víctimes de tràfic d’éssers humans.
L’operatiu es va desenvolupar el passat dilluns 6 de març, quan es van realitzar les entrades i registre en dos immobles de Sabadell. L’actuació va acabar amb els cinc arrestats i l’alliberament de les set víctimes de tràfic d’éssers humans. A més, es van identificar fins a 13 potencials víctimes més de tràfic d’éssers humans.
En l’operatiu s’ha intervingut material documental abundant relacionat amb els delictes investigats (llibretes de comptabilitat dels serveis de les víctimes, agendes telefòniques), terminals mòbils i divers material informàtic. També s’han trobat diners en metàl·lic, així com diversos tipus de substàncies estupefaents (cocaïna, metamfetamina, marihuana, etcètera) que tenien als mateixos locals per tal de vendre-les dins de l’establiment als clients que ho sol·licitessin.
Als detinguts se’ls imputen els delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, delictes relatius a la prostitució, blanqueig de capitals i delictes contra la salut pública en la modalitat de tràfic de drogues, ja que s’han acreditat almenys una vintena de potencials víctimes de tràfic d’éssers humans, set de les quals són identificades plenament per aquests equips de recerca. Els detinguts han passat a disposició judicial i el Jutjat ha acordat l’ingrés a presó per a dos i mesures “no privatives de llibertat” per als altres tres.
EL ‘MODUS OPERANDI’
L’organització seguia un modus operandi força homogeni a l’hora de captar les víctimes: els oferien, prometent feina, unes condicions laborals aparentment acceptables, atesa la seva situació d’origen: treballar com a cuineres durant unes 12 hores al dia per un sou aproximat de 33 euros/ dia, on s’inclouria allotjament i dinar.
Això, no obstant, es tractava d’un esquer per a la seva captació i posterior explotació continuada i sistemàtica. Les persones que contactaven interessant-se per la suposada feina, i que de vegades es desplaçaven des de Madrid, en arribar a Barcelona eren acompanyades per un integrant de l’organització fins a la cuina clandestina. En aquell lloc havien de lliurar el passaport juntament amb el telèfon mòbil, i quedaven tancades al soterrani amb clau, sense poder sortir.
Fins a arribar a aquesta situació, les víctimes recorrien un camí similar. Primer, l’organització captava les víctimes al país d’origen (Colòmbia), oferint-los condicions molt beneficioses, que finalment resultaven ser falses en arribar a Espanya.
Posteriorment, gestionaven el seu trasllat fins a Espanya, burlant els controls fronterers i els requisits d’entrada exigits a la nostra legislació vigent. Per això, els gestionaven els bitllets, d’anada i tornada, els facilitaven reserves d’hotels, així com prou mitjans econòmics. D’aquesta manera, les víctimes ingressaven a Espanya com a turistes, tot i que des d’un primer moment la intenció dels integrants de l’organització criminal desarticulada era ben diferent.
LES VÍCTIMES VIVIEN EN PÈSSIMES CONDICIONS
Ja a Sabadell, les dones eren explotades en un pis de la ciutat que disposava de càmeres de seguretat i vigilància, per tenir en tot moment sota control les dones que treballaven a l’esmentat domicili. Havien d’estar disponibles les 24 hores, dormir arreglades per si apareixia algun client a altes hores de la matinada. Les víctimes vivien amuntegades en un habitacle reduït i insalubre, compartint llit.
Aquesta organització criminal actuava a manera de call center, ja que les integrants eren les qui gestionaven els telèfons, oferien els serveis als clients interessats, assignaven a les noies i establien les tarifes i els mètodes de pagament per part dels clients.
Les víctimes eren sotmeses a un control estricte per part dels integrants, fins al punt que per a tot allò que desitjaven fer les víctimes fora del domicili havien de demanar permís. Només podien sortir juntes fins a un màxim de tres noies, cosa que es va reduir a dues amb el pas del temps. Així mateix, era pràctica habitual ser objecte de vigilància per part dels investigats. Si la seva conducta no s’adequava al que s’estipulava pels explotadors, eren sancionades econòmicament. Especialment, si no complien tot allò exigit, o mantenien relacions sexuals fora del control d’aquesta organització.
Igualment, eren obligades a consumir substàncies estupefaents, a mantenir relacions sexuals encara estant malaltes o amb el període; i alguna havien estat víctimes d’agressions dels mateixos clients els quals, en no satisfer els seus desitjos, les colpejaven.
