Avui farem una ruta per a la qual necessitaràs una d’aquestes dues coses: un col·lega d’Ullastrell o anar atent al GPS.
I és que anem a Ullastrell, en un camí entrellaçat amb la caòtica i supertransitada carretera de Martorell. És la ruta més bucòlica? No. Però aquí hem vingut a trepitjar els marges de la nostra ciutat i a entendre com s’ha configurat urbanísticament la nostra comarca.
Podem quedar a la rotonda del Doré (avui més coneguda com la rotonda del McDonald’s) i enfilarem fins a la riera del Palau, que creuarem amb el sentit dels cotxes cap a la carretera de Martorell, però en arribar a l’alçada del pont de la C-58, ens separem dels vehicles i creuem per un pas de vianants per sota. Així arribem a la zona de Can Poal, que té una preciosa vista de l’“skyline” de Terrassa en direcció a la Mola. Rep el nom de la masia Can Poal de la Costa, que està integrada a l’Anella Verda de Terrassa. A més, podreu acostar-vos a l’antiga Mina, que té interès geològic perquè s’hi troben afloraments.
Skyline de La Maurina / ALBERTO TALLÓN
A partir d’aquí, cal prendre el camí vell d’Ullastrell (un trencall a mà dreta) i no pas a l’esquerra (que et deriva pel carrer de Cuba).
Uns camins que ens mostraran Viladecavalls a la mà dreta i que ens portaran a la zona residencial de Can Palet de Vistalegre, que igual que les Martines (a l’altra banda de la carretera) són exponents d’un segle XX en què l’ordenació del territori no era un aspecte essencial.
I d’aquí, les nostres passes hauran d’empalmar (obligatòriament) amb un tram de la carretera de Martorell. Actualment, és un infern per al vianant, si bé en els pròxims anys perdi trànsit amb la culminació del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa (de fet, es poden observar les obres perfectament des del mirador natural que és Ullastrell).
Panoràmica d’Ullastrell i Montserrat / ALBERTO TALLÓN
Ens endinsarem a una zona boscosa que ens deixarà a la carretera d’Ullastrell. I aquí, abans d’arribar a la trama urbana, trobarem una de les cireretes del dia: un passeig de plataners. En el passat, quan les carreteres no estaven asfaltades, tenien molt sentit. I és que servien perquè el paviment estigués sec, ja que xuclaven l’aigua. Però quan les carreteres van requerir més amplada (pels cotxes), van anar talant els arbres i van anar desapareixent. Si us emociona, aneu a passejar al de l’entrada de Castellar del Vallès, igual de bonic. Bé, això un altre dia! Ara ens queda anar a menjar unes seques amb botifarra al Taiet!
7,2 kM
D’interès: Gravera d’Ullastrell, Passeig de plataners d’Ullastrell
Masies:
Can Poal de la Costa
Tiberi:
El Taiet
