Si en l’edició d’ahir ens endinssavem en vegetació urbana de cara a la celebració dels Jocs Olímpics (Olimpíades no és correcte si ens referim purament a la competició, ens diuen), continuen avui per un viarany similar. No és una zona gaire llunyana del Raval de Montserrat i, per tant, és una escena que, llavors, quan la foto antiga, l’any 1992, i ara, a 2023, molta part de la ciutadania trepitja diàriament.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
També trobem a aquesta ubicació, a la Rambla d’Ègara que frega el carrer de Volta que, els motius florals o les plantes, han passat a una altra dimensió. Aquesta mena de jardinets van fer el seu servei. Se suposa quina era la seva tasca, i en els nostres dies, han quedat per al record, si és que algú els recorda.
Recordar és tornar a viure, vam llegir en una ocasió, possiblement a una capsa de mistos o en un sobre de sucre d’aquells que et porten quan demanes un cafè o qualsevol beguda que el demani. O no, perquè no tothom hi posa sucre al cafè.
En aquells temps, amb els Jocs Olímpics a punt d’iniciar-se (repetim, no són Olimpíades si ens referim a la matèria purament de competició) tot eren flors i violes i moments de bonança. Molts recordaran els anys posteriors, on es venien poques escombres.
No és nou, després de les bones eres arriben les no tan bones o les pèssimes. Llei de vida, se sol dir.
