[Guillem Plans]
L’actor Ramon Madaula i la periodista de TV3 Raquel Sans es posen el barret de vaquers, aquest diumenge (18h) a LaFACT. Tots dos interpreten Buffalo Bill a Barcelona, una obra per descobrir a través d’una peculiar i divertida entrevista el mite americà, caçador de búfals i heroi colonitzador que dona nom al títol. Va ser el primer famós de la història, diuen, tot i que el seu pas per Catalunya va ser un fracàs. Per què?
Què t’impulsa a escriure sobre la visita de Buffalo Bill a Barcelona, el 1889? La meva generació hem crescut fascinats amb els westerns. Ara queden lluny per als joves, però a mi m’han marcat. Volia ser un cowboy rude i fort, tot i que la granítica realitat em deia que era un pobre noi de Sabadell que fa el que pot. Ens han fet bastant mal. El meu pare m’explicava que Buffalo Bill havia estat a Barcelona i que el seu besavi l’havia vist. Vaig indagar-hi i vaig veure que havia fet un xou sobre la colonització, amb indis i americans, i que va ser el primer famós de la història, l’inventor de la cultura de masses. Però que a Catalunya va ser l’únic lloc del món on va fracassar. Vaig pensar que aquí ens faria gràcia saber la història.
Què va fer Buffalo Bill per ser un personatge tan icònic? Buffalo Bill va crear un gènere a partir dels cowboys, que eren pastors de vaques que mataven indis. Va fer que fossin els bons, els valents herois nacionals. En el xou sortia galopant, amb la bandera, fent-se el fatxenda, mentre els indis eren els dolents. Va anar a buscar alguns supervivents per poder-los exhibir en directe, com el gran líder Toro Sentado, que vivia al Canadà i a qui va pagar molts diners. Va tenir tant èxit que va ser la gènesi del western al cinema. Els ianquis ja ho tenen això, que d’una cosa sòrdida com els genocidis en saben fer un xou i saben vendre’l per captivar Occident.
L’obra posa a sobre la taula aquest genocidi. Intento explicar com es va crear l’imaginari cowboy, a partir de la idea del colonitzador com a heroi que estén el bé i que conquereix les terres que Déu li dona. Fa molt poc d’això, només uns 130 anys. Ens han venut gairebé durant tot el segle XX que eren guapos, bona gent i que defensaven les dones. Però va ser el mateix genocidi que els espanyols van fer a Amèrica del Sud.
T’he sentit dir que Raquel Sans ho fa molt bé. Podria deixar el telenotícies i guanyar-se la vida com a actriu? Li has de preguntar a ella, tot i que ja sé què et respondrà… Té claríssim que és periodista i que fa de Raquel Sans, tot i que passada pel show business. S’hi va prestar perquè ho fa com una extensió de la seva feina, amb preguntes documentades i basades en la realitat, i més tenint en compte que va ser corresponsal. El que fa no és gens fàcil, s’han de tenir taules.
