Un exemple freqüent en un lloc recurrent: el carrer del Doctor Ferran, gairebé a la cantonada amb el de Manresa. Els residus semblen prendre forma de barricada en la vorera, al costat dels contenidors en l’interior dels quals havien d’estar. Cert: hi ha molts llocs de Terrassa amb problemes similars, però aquest tram il·lustra de manera precisa la suma i la destil·lació de les principals queixes dels terrassencs sobre l’estat de l’espai públic a la ciutat. La primera es refereix a la brutícia als carrers, segons es desprèn l’enquesta realitzada pel Diari de Terrassa. La segona està relacionada amb el mateix àmbit: els pixats i els excrements de gossos.
Aquest diari acaba avui la primera tanda de la seva sèrie de reportatges sobre els reptes als quals s’enfronta la ciutat per als pròxims quatre anys, l’horitzó del nou mandat electoral després dels comicis que se celebraran el pròxim 28 de maig. Aquesta primera tanda d’informacions ha estat dedicada a diverses arestes de l’espai públic i ha anat acompanyada del desenvolupament d’una enquesta digital que fins al dia d’ahir havia recollit més de 800 respostes.
Brutícia general
Dels resultats de les aportacions dels lectors s’infereix una preocupació majoritària per la brutícia en la via pública, queixa ciutadana que ocupa el primer lloc de la classificació amb el 17,2%. Els primers llocs de la llista, però, estan molt disputats, amb petits marges de diferències, en segments de queixa de contingut molt semblant: després de la brutícia com a concepte genèric se situen els pixats i els excrements de gossos, amb el 16,7%.
Mobles al carrer, una altra queixa veïnal recurrent / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Hi ha pocs espais públics a Terrassa, sobretot en places i parcs, que no pateixin aquesta xacra fruit de l’incivisme d’alguns propietaris de mascotes. Hi ha demandes veïnals al respecte a gairebé tots els barris, des de Sant Pere Nord a Can Boada del Pi, passant per Poble Nou-Zona Esportiva, Torre-sana o les Arenes-la Grípia-Can Montllor i el Pla del Bon Aire.
En nombrosos indrets els propis veïns han posat en marxa campanyes, amb cartells, instant els responsables a adoptar criteris elementals de civisme. Criden, per exemple, a no deixar que els animals es pixin a les façanes d’edificis. A carrers del Centre s’han penjat uns quants cartells reclamant respecte. A altres zones alguns ciutadans envolten amb cercles les caques de gossos. Ha passat al carrer del Doctor Ferran i a l’avinguda de Jaume I.
Les voreres
El tercer lloc de les reclamacions dels lectors l’ocupen els problemes d’accessibilitat de les voreres, pel fet de ser estretes o pel seu mal estat de conservació. Aquest apartat ha estat el destinatari del 15,6% de les aportacions de demandes dels usuaris.
Obstacles al carrer del Tren de Baix / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Casos que avalen aquesta inquietud es poden comptar a desenes, malgrat l’augment de la conscienciació ciutadana i institucional que en els últims anys ha discorregut en paral·lel amb l’accent normatiu. L’adequació d’actuacions “tàctiques”, amb passos pintats al costat de les voreres com a forma d’ampliació sense obres, no convenç tothom. Moltes voreres continuen sent estretes i els obstacles físics, les barreres arquitectòniques, contribueixen a dificultar (o directament impossibilitar) el pas normal de vianants. Les persones que deambulen en cadires de rodes o els carrets de nen continuen experimentant la pitjor cara d’aquestes mancances. Passar pel carrer del Tren de Baix, per exemple, es converteix en un calvari.
La resta
Baixant els graons de l’estadística arriben altres inquietuds genèriques del mateix espectre, al voltant d’un 9%: la degradació del mobiliari urbà i la mala conservació dels espais verds. En un perfil similar se situen l’acumulació d’estris vells i mobles al carrer i els botellots i el consum de drogues a l’espai públic. Per sota, el soroll, la contaminació i la manca de bancs per asseure’s.
