En paral·lel, Terrassa també rep la visita de la politòloga Georgina Monge, que reflexionarà sobre “L’amor en l’abisme”.
Serà a les 19 hores, al casal La Tafanera, on farà una impugnació de la individualitat amb la qual –cada cop més– enfoquem les relacions sexo-afectives.
“Per una banda, crec que ens prenen l’amor com un àmbit privat, quan en realitat ens estructura la vida, pel que fa a la família, a les ajudes econòmiques, a les lleis d’infància, de dependència”, explica Monge. O sigui, l’organització social està basada en com organitzem (o vivim al ralentí) els vincles; tal com ha desenvolupat l’activista basca Mari Luz Esteban.
D’aquí que necessitem consensuar mínimament què és l’amor, idea que pren de la teòrica nord-americana bell hooks. “Ara bé, abans d’haver-nos plantejat aquests debats, davant la manca dels nostres propis marcs, les esquerres hem estat assumint els marcs que havia dispopnibles, que eren reflexions sobre els vincles neoliberals”, enraona Monge, tot citant la tesi de la politòloga francesa Eva Illouz.
Les crítiques d’Illouz
Comencen les crítiques a la monogàmia, la rigidesa… “Però llavors Illouz critica que fins i tot les fórmules més alternatives o llibertàries han pres la idea de llibertat com a eix sagrat”, explica Monge. O sigui: en nom de la llibertat extrema, fem el que ens dona la gana sense tenir en compte els altres (o decidim no involucrar-nos).
“Igual que en l’economia del mercat he, criticat la desregulació i l’acumulació ‘per se’, perquè amb l’amor sembla que no hagi de tenir límits, sempre en nom de la llibertat”, aprofundeix Monge. “D’aquí que la pròpia Illouz, a l’assaig ‘El fin del amor’, sosté que cal anar a relacions més igualitàries”.
Un amor distòpic?
Un recorregut reflexiu que acaba plantejant-se si, en nom de repensar els vincles, no hem acabat per no vinculant-nos els uns amb els altres. “I que si en la recerca d’una utopia sobre com és el nostre model d’amor, no haurem acabat en una distopia”, remata Monge.
I cita novament bell hooks, amb la cèlebre idea: “L’amor és més una acció que no un sentiment”.