L’impacte de la pandèmia, el sobreendeutament, el retorn dels ICO i l’impacte d’increment de costos de les matèries primeres i l’energia. En els últims anys, les petites i mitjanes empreses han viscut un seguit de problemes que han tocat de ple contra la seva supervivència. Una bona part d’aquestes pimes no poden repercutir aquestes despeses en el preu de venda. Per tant, el tancament de l’activitat acostuma a ser el final més previsible. En aquesta situació no és d’estranyar que des de la patronal Cecot es declari “l’estat d’emergència pime”. I és que l’increment de la pressió fiscal que tenen aquestes petites empreses les fa perdre competitivitat. Sabem que les grans multinacionals són les que enlluernen. Però cal recordar que el 98% de les empreses catalanes són petites i mitjanes i són les que ara estan patint les conseqüències d’unes crisis continuades en el temps. Per això, necessiten ajuda perquè de la seva supervivència depèn el futur econòmic del país.
