Carme Medina, Comunitat Bahá’í de Terrassa
La Comunitat Bahá’í de Terrassa, així com totes les comunitats bahá’í de món, celebrem el 21 de març l’inici de l’any 180 del calendari bahá’í.
La Fe bahá’í com a religió independent té les seves pròpies lleis, principis i també el seu propi calendari. El calendari Badi, que significa “meravellós”, es va iniciar l’any 1844 i té una distinció única: ha estat instituït de forma directa per la Manifestació de Déu per aquesta època, Bahá’u’lláh, fundador de la Fe bahá’í. Aquest calendari no és només un instrument de planificació quotidiana, sinó un símbol de la nova energia espiritual que flueix en aquests temps i de la realitat espiritual dels éssers humans i de la relació de Déu amb la seva creació.
El calendari Badi té dinou mesos de dinou dies cadascun, cada un dels quals porta el nom d’un atribut de Déu. Se li afegeixen quatre dies, o cinc si és any de traspàs, que es col·loquen al final del penúltim mes de l’any, anomenats “dies intercalats”. Aquests dies estan dedicats a actes altruistes de tota mena, i són el preludi de l’últim mes de l’any dedicat al compliment del dejuni, una de les lleis revelades per a tots els creients de la Fe Bahá’í majors de 15 anys, excepte les persones grans, els malalts, les dones embarassades i les que estan alletant.
El compliment del dejuni és només un símbol material d’una realitat espiritual sobre el despreniment del terrenal i la consciència de la nostra naturalesa superior. El dejuni també ens fa conscients de les realitats que pateixen moltes famílies al nostre entorn. I aquesta consciència s’ha de manifestar en una condició permanent de servei a la humanitat, i treballar per la resolució espiritual del problema econòmic i social a través de la transformació de les consciències de totes les persones del món.
En acabar el dejuni, 21 de març, celebrem l’Any Nou Bahá’í. Comença amb l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord, és a dir, el Sol apareix al meridià i brilla igual a tota la Terra, tenint el dia i la nit la mateixa durada. Aquest és un dels nou dies sagrats bahá’í que se celebren a tots els països del món, perquè la Fe bahá’í ha arribat a ser una religió totalment globalitzada. A Terrassa van començar a celebrar-los l’any 1954.
L’observança dels dies sagrats ocupa un lloc central a totes les religions. Mitjançant la seva commemoració, l’any natural es converteix en l’escenari on es recorden i s’honren anualment els esdeveniments més significatius relacionats amb la vida i el ministeri dels fundadors de les grans religions. Aquesta commemoració té una dimensió personal, en proporcionar un temps per reflexionar sobre el significat d’aquests esdeveniments, i una dimensió social, en ajudar a aprofundir la identitat i fomentar la cohesió de les comunitats.
L’Any Nou Bahá’í simbolitza la renovació espiritual que succeeix d’època en època mitjançant l’aparició d’un gran personatge profètic de la història, entre d’altres, Buda, Moisès, Crist, Muhammad, Bab i Bahá’u’lláh. Commemora l’aparició del Missatger de Déu sobre la Terra i, per tant, l’arribada d’un nou esperit regenerador que com una “primavera espiritual” porta noves potencialitats i reptes per a la humanitat. És una festa d’alegria i hospitalitat, en què els bahá’í de tot el món ens reunim amb amics, familiars i coneguts per celebrar que Déu ha dotat la humanitat amb una nova capacitat, que li permetrà desenvolupar una nova civilització basada en la pau, justícia i unitat.
