Tota tradició, per dir-se d0gna d’aquesta condició, necessita un naixement. I en el cas de la tradició jazzística de terrassa, l’affair neix l’any 1935.
Fou llavors quan es va inaugurar el primer Hot Club, a rebuf de la creació del’entitat homònima de Barcelona. Tenia la seu social al Restaurant Terrassa. I que, alhora, estava situat a la dreta del hall del Cinema Rambla.
Si avui en dia hi passeu, atureu-vos-hi un segon. Fixeu-vos-hi. Allà va nàixer la pedrera jazzística de Terrassa.
Uns origens potser poc coneguts pel gran públic, què explica Terrassa és Jazz. Es tracta del dcoumental del director Antoni Verdaguer que es va estrenar en societat el passat dimarts, aplegant centenars de persones a un Cinema Catalunya sense butaques buides.
Des de la II República
El documental també explica com el cop d’Estat de 1936 atura l’activitat, si bé durant la guerra el Hot Club realitzarà una vetllada “per les víctimes del feixisme”.
Un compromís democràtic què, des de llavors, anirà aparellat al món del jazz. “Això és música de borratxos i negres”, etzibaven ens els anys 50 algunes veus conservadores. I és que l’any 1954 es recupera el Hot Club, que poc més tard esdevindria en el Club Jazz dels Amics de les Arts i les Joventuts Musicals.
El documental explica anècdotes com que, inicialment, es va pensar en el Centre Social Catòlic com a entitat per collir l’activitat jazzística. però els Amics de les Arts s’adiene més, a l’estil.
No van seguir faltant les crítiques, fins i tot publicades en premsa, que van obligar al llavors president de l’entitat a sortir a defensar que el jazz era ja “una època” i que calia tenir-la en compte i acollir-la com una més de les epxressions musicals. Tot i que a ell personalment no li agradés el jazz, segons admetia.
Eren el temps daurats d’un jazz amb figures internacionals com Charlie Parker, Miles Davis, Duke Ellington…
I que tenien rèpliques terrassenques amb les creacions de grups com New Orleans, Dixland…
Ja el 1971 va nàixer la Jazz Cava i el 1982 es crea el Festival de Jazz de Terrassa. Però el 1985 la Jazz Cava es veu obligada a tancar, malgrat que el Festival continua celebrant-se ininterrompudament. I el 1994, finalment, s’obre l’actual Nova Jazz Cava.