Travessar un pont és com desafiar el buit. Per algunes persones, no és una experiència agradable i la sensació que tenen és que allò, aquella construcció que sembla tan segura, es pot ensorrar en qualsevol moment, mentre passen per sobre. Després d’un inici tan esperançador, és possible que ja no es puguin dir moltes coses més.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Hi haurà a qui els ponts no els fan gens de gràcia i, com a contrapartida, n’hi haurà que els hi agraden, deixant també un percentatge pels que tant els hi fan els ponts i els seus derivats o succedanis.
Aquest pont, el del Passeig, ja ha passat per aquesta secció, si bé, des d’aquesta nova perspectiva, fins ara inèdita a aquest espai. Podem contemplar, a la fotografia més antiga, que data de 1990, un escenari que ens fa recordar una pel·lícula on surten Orson Welles i Joseph Cotten, “El tercer home”. De fet, aquest film ja ha aparegut a aquest “Ahir i Avui”.
És allò que passa després de més de 450 articles comparant instantànies del passat amb altres que són d’actualitat. Passa que et pots repetir i fer mencions que ja s’havien fet. No passa res i no és greu. Sovint pot passar el mateix a la vida quotidiana, i ben segur, hi ha anècdotes que es repeteixen fins a desdibuixar-les que, amics i familiars, han de suportar. Tot va lligat a la naturalesa de l’ésser humà, i més d’ençà que parla.
