La vocació migrant de la població terrassenca manté el pols i ja són 7.440 els egarencs que han fixat residència a l’estranger. És la dada més alta des de 2009 i posa de manifest que, pel que fa als fluxos migratoris, la sortida de població és una dada a tenir en compte.
En només dotze anys, la xifra de persones instal·lades a altres països s’ha més que duplicat, passant dels 2.909 residents fora d’Espanya de 2010, als 7.440 del darrer registre de població resident a l’estranger de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La majoria dels que marxen, trien França com a país de destí.
Les dades corresponen a l’1 de gener de 2022. Durant l’any anterior, 340 persones van abandonar Terrassa amb direcció a altres països. La xifra torna als nivells anteriors a la pandèmia. De fet, els anys 2018 i 2019 van sortir de Terrassa 381 i 347 persones respectivament. Són dades molt similars a les actuals, tot i estar molt per sota de les registrades durant la dècada 2010-2020.
La crisi del 2009 va disparar les emigracions a Terrassa. L’economia es va aturar en sec i tant els nouvinguts com la població autòctona va fer el pas de sortir del país i buscar un millor entorn laboral i econòmic. Durant els deu anys entre 2010 i 2020 van sortir de Terrassa en direcció a l’estranger més de 4.000 persones. Tres anys concentren l’èxode més accentuat, 2015. 2016 i 2017, amb una mitjana superior a les 500 migracions cada exercici.
Els darrers anys el flux de sortides s’ha moderat i tendeix a estabilitzar-se entorn de les 300 o 400 emigracions anuals. L’única excepció la marca la dada de 2021, corresponent als moviments de 2020. Fins i tot durant el primer any de pandèmia i de confinaments, Terrassa va veure com part de la seva població marxava. Concretament, 279 persones van deixar la ciutat en direcció a l’estranger durant l’any de la irrupció mundial de la covid.
Una altra dada reveladora és el percentatge d’emigrants sobre el total de la població terrassenca. Els 7.440 residents actuals a l’estranger marquen rècord, però suposen un 4,79% de la ciutadania. L’any 2015, en ple èxode postcrisi, els 4.533 terrassencs amb residència a l’estranger triplicaven el pes sobre la població total: eren el 12,68%.
La raó que una xifra actual més alta d’emigrants (7.440) pesi menys sobre el total de la població terrassenca, rau en el fet que Terrassa no ha parat de créixer en demografia. Pel creixement natural –naixements i defuncions–, però sobretot pels fluxos migratoris, donat que sempre les arribades han superat les sortides. Concretament, l’any 2022 vivien fora més de 7.400 egarencs i vivien a Terrassa més de 9.500 estrangers.
El pes dels 7.440 terrassencs amb residència fora, sobre els 224.474 habitants de 2022 és inferior al dels 4.533 emigrants de 2015, sobre la població del moment, que era de 215.467 habitants. Actualment, doncs, viuen a l’estranger més terrassencs que mai, però l’impacte sobre el total de la població de Terrassa és molt menor.
Cap a Europa
La majoria de la ciutadania de Terrassa que s’estableix a l’estranger tria països europeus. En el rànquing de destinacions, Europa copa quatre de les cinc primeres places i França destaca sobre la resta. El país veí acull 1.374 dels 7.440 terrassencs a l’estranger.
La majoria dels emigrants egarencs són catalans de naixement (621), 357 són francesos establerts a Terrassa que tornen al seu país, i 289 són terrassencs nascuts a altres països que han decidit migrar a França. Un col·lectiu més petit, 103, és el dels terrassencs nascuts a altres punts d’Espanya que marxen a França.
Argentina, Regne Unit, Alemanya i els EUA completen el rànquing de destins preferits dels egarencs que marxen a viure fora.
En el cas d’Argentina, de les 516 persones que van deixar Terrassa en direcció al país austral, la majoria -381- són nascuts a Argentina que han decidit tornar. Aquesta dinàmica de retorn es dóna a tots els destins llatinoamericans. A Mèxic, Brasil, Equador, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Perú o República Dominicana, l’arribada de nous residents procedents de Terrassa la protagonitzen persones nascudes al país que tornen a casa.
El fenomen es dóna també en la primera comunitat estrangera de Terrassa, la marroquina. De les 84 persones que van deixar Terrassa el 2021 per instal·lar-se al país alauí 58, la majoria, eren persones nascudes al Marroc.
Els terrassencs trien més de seixanta destinacions diferents a l’hora d’instal·lar-se a viure a un altre país. Per estudis, per feina, per amor o per provar sort, actualment hi viuen 126 persones a Austràlia, 22 a Panamà, 24 a Dinamarca, 9 a Pakistan, 27 a Noruega i 4 a Turquia.
Trenta terrassencs s’han instal·lat a la Xina, 32 als Emirats Àrabs Units, dos a Filipines, 18 a Singapur i 19 a Finlàndia.
En el rànquing de les ciutats catalanes amb més població resident a l’estranger, Terrassa figura com a la tercera, després de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Per darrere, tot i que a poca distància, els municipis de Sabadell i Badalona també superen els 7.000 ciutadans vivint fora.
Guillem Izquierdo (Riyadh)
“Volíem una experiència internacional”
Fa tres mesos que viu a Riyadh (Arabia Saudita). La seva parella, la Miriam, va rebre una molt bona oferta de feina i van decidir marxar tots dos. “Sempre havíem volgut tenir una experiència laboral internacional”, diu. Només arribar, en Guillem (27) ja treballa en “una consultoria estratègica que em permet guanyar experiència”. L’aposta saudí ha estat “un canvi radical. Estem encara en procés d’adaptació, però contents”. El país “s’està obrint al món i les dones estan sotmeses a la religió, però cada vegada accedeixen més a estudis i feina i posicions laborals més altes”. Així i tot, la parella ha decidit “casar-nos perquè aquí és il·legal viure amb una persona de diferent sexe si no tens relació parental o familiar”. El Guillem comparteix feina amb locals, una molt bona experiència, diu, i el pla és “fer una mica de calaix per anar a un altre país o bé tornar, però a Barcelona. Ja veurem”.
Andreu Vergés (Amsterdam):
“Aquí millorar laboralment és fàcil”
Estudiant d’Integració social va marxar d’Erasmus als Països Baixos. Després d’una breu estada a Terrassa, hi va tornar i ara “treballo en una empresa d’assegurances a Amsterdam”, una feina que li permet preparar “un futur com a professional de la integració social aquí o a un altre país, ja es veurà”. L’Andreu explica que el salari mínim de 1.600 euros als Països Baixos “permet pagar un lloguer i viure. Com a Barcelona i a les grans ciutats, aquí també hi ha crisi d’habitatge, però quan trobes casa, el somni és més fàcil”. A Amsterdam, explica, “falten treballadors i millorar, escalar posicions laboralment és fàcil”. A aquest jove terrassenc de 22 anys l’anglès li ha obert portes i ara aprèn neerlandès, un idioma “complicat, tot i que si tens nocions d’alemany és més assequible”. Viu envoltat de persones “d’Espanya, Finlàndia i molts altres països” i amb la idea clara que “a la llarga tornaré a casa, on tinc família i amics”.
