Pep Salazar, director de l’OFF Festival
Es va formar en Art Dramàtic amb la idea de ser actor, però “no va quallar”, admet. “Al final, la vida la portes cap a un lloc o un altre, o et porta ella”, afegeix. Més tard, va estudiar Gestió de Polítiques Culturals i “vaig passar a l’altre cantó”, el va atraure més “estar al darrere, gestionant o organitzant”.
Va formar part dels Amics de les Arts, a una vocalia amb uns amics, organitzant algunes activitats, i també va estar al Club de Jazz de Terrassa. “Vaig començar venent entrades” a la taquilla i després va passar a tasques de producció i organització, però en definitiva, va fer “fer de tot”. “Allà va ser la meva gran escola i són espais on aprens de tot”, diu.
De la cultura escènica, ha passat, amb els anys, a un altre vessant, i fa quinze anys que està més vinculat “al món del disseny i de les arts digitals”, assenyala. “Hi ha un format de festival pel qual em vaig formar” i l’OFFF Festival el va interessar molt.
Abans havia estat al Sonar, però aquest festival “era una línia nova per explorar en continguts” i “l’hem fet créixer molt i és un festival referent en el seu sector”. És l’actual director i comenta que és un festival que s’ha fet a més de 55 ciutats i té públic de 65 països de tot el planeta. “El model té un punt d’incertesa, perquè no depens de tu mateix, sinó de tercers i d’imponderables”, afirma.
“Tinc una família extensa i això fa que estigui molt vinculat a l’àmbit familiar”, subratlla. Quan té temps, li agrada molt la música, com per exemple el jazz, anar a concerts i també llegir”, explica.
