Dues funcions (dissabte i diumenge) amb les localitats exhaurides. La cita amb el reconegut Béjart Ballet de Lausanne, dirigit per Gil Roman, a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) va despertar una gran expectativa quan es va anunciar en el cartell de la nova temporada. La companyia suïssa va oferir un espectacle de dansa d’aquells que passaran a la història per la seva gran qualitat artística i tècnica. L’auditori, ple de gom a gom, va dedicar ovacions intenses i va costar acomiadar-se dels ballarins. Aquests, en el seu torn, acompanyats del director, es van mostrar molt agraïts i van aplaudir el públic en una clara comunió de complicitat.
Un final de festa (això passava el dissabte, a la primera funció) que tancava gairebé dues hores de dansa d’excel·lència. La companyia hereva de Béjart debutava per primera vegada a Terrassa i a LaFACT (ho havia fet a Andorra i Peralada) i va complir amb les expectatives. La formació va presentar dues coreografies, “Alors on danse…!”, de Gil Roman, amb músiques d’autors diversos, i “7 danses gregues”, de Béjart, amb la música de Mikis Theodorakis. Ambdues obres van ser un plaer pels sentits i les emocions; un somni.
La més esperada va ser, sens dubte, “7 danses gregues”, perquè porta el segell del mític ballarí, coreògraf i formador francés. La creació ens va endinsar en el so del mar per donar pas a un ventall de danses que s’inspiren en el folklore tradicional d’aquelles illes, però va més enllà, explorant noves composicions i nous moviments. La peça fa una picada d’ullet al popular sirtaki i a partir d’aquí, desplega una sèrie de balls que s’enllacen amb el clàssic, el neoclàssic i el modern i que expressen estats d’ànims i sentiments.
La coreografia sobre la melodia de Theodorakis va arribar com si estiguéssim davant d’una bella pintura mediterrània de la qual els seus protagonistes fugen del quadre per agafar moviment. Les “7 danses gregues” reuneix tot o quasi totes les combinacions i variacions possibles d’un ballet. Hi ha solos, duets, passos a cinc i a sis, i grups corals (femenins i masculins).
Tots els balls flueixen amb una expressió encalmada i enèrgica, amb el moviment del tot el cos, i s’encadenen com les ones del mar que van i venen sense res que les aturi. La coreografia va agradar tant que els espectadors van aplaudir al final de cada dansa i d’una manera intensa en acabar.
El que van veure i gaudir en les “7 danses gregues” ja ho varem intuir en la primera coreografia, “Alors on danse”, de Gil Roman, deixeble de Béjart i el responsable de prendre el relleu a la companyia del mestre quan va morir l’any 2007. La creació, que va obrir el programa, es va estrenar el passat mes de febrer a la ciutat suïssa. La peça ja va ser tota una declaració d’intencions sobre el rigor i exigència que impregna la formació i la unió d’estils i mirades que es fonen.
Roman segueix en “Alors on danse…!”, el camí de Béjart que tenia com a objectiu donar tota la importància al ballarí més que no pas a l’obra en sí.
La formació demostra que el cos, el moviment i l’expressió és un tot i que poden enllaçar ballet de puntes i contemporani amb músiques variades, clàssiques.
