Carles Fornell
Es podria donar el cas que totes les persones que veiem són actors d’una pel·lícula? En realitat és així, tot allò que veiem toquem i sentim és producte de la nostra ment.
El cervell és l’única interfase amb el món, és la manera com el cos humà connecta amb els estímuls externs i els interpreta com a realitat. No sabem el que poden sentir les altres persones, es pot imaginar, és més, tampoc no sabem si elles són reals. O com podem saber com era la humanitat en temps passats, o el que està passant a l’altra part del món, senzillament per les imatges que veiem o el que expliquen i també els relats dels llibres d’història. La raó és que no hi ha manera de comprovar-ho, tot el que ens envolta forma part de la nostra imaginació.
També el que hi havia abans de néixer, del que han explicat tu no hi eres per comprovar-ho, igual que quan somies tampoc ets conscient del somni, estàs en un món creat per la teva ment, amb actors que semblen reals i el teu cervell ho interpreta com a real. Podries estar ara en un somni o en una gran Matrix plena de realitats alternatives. Als somnis també sentim dolor com a real, veiem altres persones que semblen reals, fins i tot si tenim somnis eròtics experimentem el plaer com a real. El cervell humà té la capacitat de crear-se la mateixa realitat. Per tant, l’univers que tu estàs veient el podries haver creat tu mateix.
Aquesta és una de les hipòtesis de la consciència humana en fer-se preguntes contínuament, que porten a més preguntes. Allò que anomenem consciència és la de ser conscient que existim com un jo. La resposta s’ha buscat a la ciència, el principi materialista que té la consciència és al cervell, concretament l’escorça prefrontal s’activa quan prenem decisions. Si traiem el cervell de l’equació, hauríem de tornar a la discussió sobre l’ànima i la dualitat de cos-ment. Però segons la mecànica quàntica, la consciència sembla que és a tot arreu i no és un fet humà com pretenen alguns científics. Per exemple, el físic Michio Kaku diu que la consciència és producte de l’evolució i està influenciada per les lleis de l’espai-temps. Alhora, alguns físics han proposat que un sistema que pugui crear algun sistema d’energia pot generar consciència. Això és evident, fins i tot amb les lleis de la mecànica quàntica, en què postula que les partícules no tenen lloc en un espai específic fins que no són observades i mesurades. Sembla com si tinguessin una consciència individual, i que elles estan en contacte amb altres consciències com passa amb l’entrellaçament quàntic.
És possible que es donin altres canals nous per la consciència en què les vibracions sincronitzades o ressonàncies de les quals en el present no les puguem detectar. La reflexió que podem fer en referència a les màquines que no tenen consciència avui dia seria que no podem assegurar que sigui impossible en un futur molt pròxim el desenvolupament de consciència mecànica. Segons el físic Ervin Lazlo, quan els ordinadors quàntics siguin desenvolupats, podrem apropar-nos per primer cop a simular el processament d’informació del cervell humà. Aquests ordinadors poden desenvolupar informació en estats d’entrellaçament i superposició en 0 i 1 alhora. El cosmos està constituït per informació en el seu nivell més bàsic, aquesta és la substància primordial de l’univers, no està constituït només de matèria, està constituït d’energia i informació.
Existeixen patrons d’ona i propagacions al buit que formen l’espai en les diverses manifestacions, són el maquinari de l’energia i el programari de la informació del maquinari de l’univers. L’univers no és un assemblatge de bits de matèria inerta movent-se passivament per l’espai buit, és un tot coherent i dinàmic. Tota l’energia que constitueix el maquinari és totalment informació que percebem com a lleis de la natura. Sense aquesta informació, les ones d’energia i els patrons serien tan aleatoris i desestructurats com el comportament d’un ordinador sense el programari.
Els bits quàntics formen la realitat a través del concepte d’informació, podem començar a entendre l’estructura de l’univers i veure l’essència de la realitat. El cosmos podria ser conscient, i nosaltres ser una de les seves tantes personalitats dels sistemes operatius dels nostres ordinadors o telèfons intel·ligents, els quals estan formats en realitat per bits. Són una espècie de quarks informàtics que contenen informació, en què podria dir-se que els bits són en realitat uns i zeros formant la seqüència de bits de la matèria. El que no sabem és si la informació del nostre univers també és binària, és a dir, si pren un dels dos valors o si existeix molta més varietat, o si pren diversos valors al mateix temps de forma quàntica, cosa que podria ser el més probable.
En realitat, tècnicament podríem estar vivint dins d’un programari avançat de simulació sense adonar-nos-en, com si fossin una mena de SIMS d’una civilització avançada. La pregunta seria saber d’aquest ordinador si ens brinda la nostra pròpia consciència, ja que fins ara tots tenim la certesa que existim de forma independent. Descartes deia: “Primer penso i després existeixo” (penso ser conscient, existeixo és consciència), la consciència humana sembla ser la clau per desestimar el fet que som en realitat una simulació de tecnologia avançada, que és probable que si fóssim la simulació d’un ordinador no ens n’adonaríem.
Seguint amb la consciència humana, en el cas que fóssim éssers individuals i no només consciència de l’univers, sembla inevitable la teoria de la informació; si existís aquesta informació, la consciència seria la que brindaria tota la seva essència a la base de la informació. Només som informació quàntica de cada àtom, de cada quark, o de cada partícula quàntica o subatòmica. Tindríem un coneixement profund de les seves propietats, mentre que en el futur el desenvolupament de noves tecnologies serà prou potent per manipular la seva composició. Si arribem a manipular tota l’essència de la informació que correspon a l’existència, bàsicament tindríem accés il·limitat a la base de totes les coses. Obrint la porta a l’ésser humà per reconstruir l’univers de la manera que es vulgui. Aquesta hipòtesi ens apropa al misteri de l’univers i és probable que siguem un holograma d’informació creat per una consciència universal.